La crisi del coronavirus ha motivat un increment de despeses i una baixada d’ingressos a les universitats públiques que provocarà un fort impacte econòmic: 75,4 milions, segons ha calculat l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). El forat econòmic fa empitjorar encara més la difícil situació que afrontàvem les universitats per l’infrafinançament, pel que l’ACUP demanen al Govern que en sigui conscient i pensi en el paper que juguen les universitats en la lluita contra la pandèmia.

La reducció d’ingressos ve donada per la baixada de matrícules prevista per al poper curs, la pèrdua de contractes i serveis i l’anul·lació de cursos i congressos, entre altres. Pel que fa a les despeses, s’han hagut d’ampliar contractes de docents i investigadors i adaptar els entorns virtuals a l’ensenyament a distància. A tall d’exemple, el vicerector d’Economia i Campus de l’Autònoma de Barcelona (UAB), Carles Gispert, explica que l’impacte de la crisi serà de 16 milions. El gruix de les despeses imprevistes ha estat motivat per la pròrroga dels contractes temporals del professorat i el personal investigadors durant l’estat d’alarma que va decretar el govern espanyol. En el cas de la UAB això ha suposat sis milions d’euros, als que s’han d’afegir els 200.000 euros pagats en indemnitzacions a concessionaris com els bars i la neteja.

La caiguda d’ingressos ve sobretot motivada per la baixada prevista de matriculacions en màsters oficials. “Molts alumnes són de fora i a l’octubre i el novembre no podran viatjar”, assenyala Gispert. La universitat deixarà d’ingressar 2,5 milions per aquest motiu, al que se sumarà un milió per la baixada en matrícules de màsters propis, postgraus i formació contínua. Una altre descens important és el causat per la rescissió de contractes de la Vila Universitària, ja que la marxa d’estudiants deixarà un forat d’un milió. “Tancarem el 2020 amb dèficit, i no sé si el Govern ens compensarà les despeses que no teníem pressupostades”, diu Gispert, que lamenta que “això se suma a l’infrafinançament, que ja ens tenia en una situació límit”.

Uns càlculs similars fa Oriol Escardíbul, gerent de la Universitat de Barcelona (UB), que augura que la universitat perdrà uns 16 milions i si s’hi suma el Grup UB la xifra arribarà als 21,5 milions. L’impacte més elevat es donarà en la reducció del 60% dels ingressos per matriculació, ja que els inscrits als graus descendiran un 5% i als màsters i postgraus, entre el 25% i el 30%. Baixa també la facturació dels Centres Científics i Tecnològics per menor recerca i transferència, i els lloguers d’espais i els convenis amb institucions, entre altres. Hi ha hagut un increment de despeses en la pròrroga de contractes, indemnitzacions per paralitzacions d’obres i compra de portàtils per a estudiants i per a unitats i serveis. “Es preveu un impacte econòmic molt important”, assenyala.