Els autònoms exi­gei­xen que s’allar­gui la pres­tació extra­or­dinària per ces­sa­ment d’acti­vi­tat el temps que cal­gui fins que recu­pe­rin una fac­tu­ració mínima i sur­tin de la situ­ació “insos­te­ni­ble” en la que viuen després de dos mesos sense ingres­sos. L’espècie ’d’atur’ pels autònoms, d’un mínim de 660 euros i que és com­pa­ti­ble amb l’ober­tura de nego­cis, està lli­gat a l’estat d’alarma i, si no es pror­roga, s’aca­ba­ria a finals de mes. A dia 8 de maig, havien rebut l’ajuda 203.000 cata­lans, és a dir el 37% dels tre­ba­lla­dors per compte propi del país. De la mateixa manera que es va plan­te­jar amb els Expe­di­ents de Regu­lació Tem­po­ral d’Ocu­pació (ERTO), els afec­tats recla­men un pacte per asse­gu­rar que les pres­ta­ci­ons no s’aca­bin a finals de maig.

“Quan hi ha una situ­ació excep­ci­o­nal, s’ajuda als fun­ci­o­na­ris i als assa­la­ri­ats, però mai als autònoms, que en rea­li­tat som una gran part dels tre­ba­lla­dors del país”, lamenta l’Abel Miró, tre­ba­lla­dor amb un negoci d’arts gràfiques a Cube­lles (Gar­raf), que asse­gura que se sen­ten “dis­cri­mi­nats” per sin­di­cats, patro­nals i governs.

Miró asse­gura que la situ­ació és “insos­te­ni­ble” perquè ha hagut de tan­car el negoci dos mesos, sense cap pos­si­bi­li­tat de tre­ba­llar. Durant aquest temps, no ha fac­tu­rat ni un cèntim però sí que ha hagut de pagar el llo­guer del local, els sub­mi­nis­tra­ments bàsics i el man­te­ni­ment de les màqui­nes. Aquesta set­mana ha pogut reo­brir el negoci, “però no hi ha feina”, diu, ja que s’han atu­rat molts pro­jec­tes i encàrrecs de cara a l’estiu arran de la crisi de la covid-19.

És per això que reclama que l’estat espa­nyol aprovi una pròrroga de les aju­des als tre­ba­lla­dors autònoms, “com a mínim fins que es puguin asso­lir uns nivells de fac­tu­ració sufi­ci­ents”. Aquest empre­sari cri­tica que els sin­di­cats, les patro­nals i el govern cen­tral hagin arri­bat a un acord per allar­gar les mesu­res excep­ci­o­nals dels ERTO fins al 30 de juny però, en canvi, no hi hagi una mesura simi­lar per als autònoms.

En la mateixa situ­ació es troba la Maria Dolors López, que té una fer­re­te­ria al barri del Poble Sec de Bar­ce­lona des del 2009. Va poder tor­nar a obrir el 4 de maig després de dos mesos sense ingres­sos i esgo­tant les reser­ves que guarda per l’estiu, quan baixa molt la demanda. “Tot el petit comerç neces­si­ta­ria que les aju­des s’allar­gues­sin. Parar-ho a finals de maig és molt per­ju­di­cial per a nosal­tres”, explica la Maria Dolors, que reclama que es faci el pos­si­ble per sal­var el tei­xit “de barri” que “huma­nitza” les ciu­tats.

Ara mateix es troba sola la botiga perquè l’altra per­sona no tre­ba­lla i està inclosa en un ERTO. Per ella, la feina ara és “més com­pli­cada” i “més lenta” cosa que fa “molt difícil” omplir el calaix, i més encara en un negoci on el preu mitjà de la com­pra no és molt ele­vat. Aquesta ori­gi­na­ria del Poble Sec i vin­cu­lada a l’asso­ci­ació de comer­ci­ants de la zona diu que encara que tre­ba­lli a l’agost no podrà recu­pe­rar el que ha per­dut i que només ha acon­se­guit la moratòria d’un mes del llo­guer de la botiga. Per aquest motiu, s’està plan­te­jant endeu­tar-se a través d’un préstec ava­lat per l’Ins­ti­tut de Crèdit Ofi­cial (ICO).

“Aquest any no tinc la tran­quil·litat de saber que tinc reser­ves per si les ven­des no van bé. Tinc una incer­tesa i una inse­gu­re­tat molt gran i visc en un barri obrer, i no sé quina serà la capa­ci­tat adqui­si­tiva dels meus veïns”, refle­xi­ona.

Hi ha autònoms que podrien tor­nar a obrir en algu­nes de les fases del con­fi­na­ment però que no ho fan perquè no els és via­ble com­plir amb les mesu­res higi­e­ni­co­sa­nitàries i les res­tric­ci­ons d’afo­ra­ment. És el cas del club de pàdel Vila Sport Club de Vilas­sar de Dalt podria obrir en fase 1 però que, de moment, no ho farà perquè no els sur­ten els números, ja que només esta­ria permès fer entre­na­ments amb un moni­tor i un alumne i par­tits 1x1. “Aixe­car la per­si­ana pot ser pit­jor que tenir tan­cat. Si obro hauré d’assu­mir més des­pesa perquè el cost d’enge­gar la maquinària és ele­vadíssim”, explica l’Anna Gar­cia, que diri­geix el cen­tre, i té com a únic ingrés la pres­tació extra­or­dinària. Si la nor­ma­tiva es relaxa i es per­me­ten els par­tits de qua­tre per­so­nes, es pen­sarà tor­nar a obrir por­tes. El club no cobra les quo­tes als socis des de l’inici de l’estat d’alarma.

D’altres no tenen ni tan sols pers­pec­ti­ves de quan podran tor­nar a tre­ba­llar perquè es dedi­quen a acti­vi­tats que acos­tu­men a ajun­tar molta gent i ara mateix no estan per­me­ses. Per exem­ple, l’Imma Puig­nou es dedica a ven­dre joie­ria i biju­te­ria en fires arte­sa­nes i no sap quan podrà tor­nar a fer-ho. Totes les reser­ves que tenia s’han can­cel·lat fins a l’octu­bre i ara mateix la seva única font d’ingres­sos és l’ajuda per ces­sa­ment d’acti­vi­tat esta­tal. L’Imma està inten­tant posar en marxa una pàgina web per ven­dre els seus pro­duc­tes però asse­gura que “no és fàcil” fer-ho sense diners i només amb el suport de la família. “Si l’ajuda no s’allarga, no sé com m’ho faré a par­tir del maig. Estem molt des­pro­te­gits”, ha lamen­tat.