El teletreball, en les condicions que imposa el confinament de l’estat d’alarma, suposa afegir més temps a la jornada laboral habitual, unes dues hores, segons ha analitzat la proveïdora de serveis al núvol NordVPN, que també ha constatat que des del confinament, el treballador, tot i començar abans la jornada, no deixa de treballar abans.

Segons explica Eva Rimbau, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, “passar d’un teletreball pràcticament inexistent com era el cas de l’Estat espanyol a un teletreball a temps complet és una cosa que, en circumstàncies normals, s’hauria planificat acuradament, tant des del punt de vista tecnològic com adaptant les maneres d’organitzar i dirigir el treball.” El fet que molts treballadors s’hagin hagut d’adaptar a una manera de treballar que, en molts casos, els supera, ha determinat que, segons una recent enquesta de Funcas, només 3,4 treballadors de cada 10 voldrien seguir fent teletreball després del confinament. Per a Rimbau, “és clar que aquest teletreball de pandèmia que hem adoptat no és el correcte, ja que es cometen errors com estar sempre disponible, cosa que va contra el dret de desconnexió digital; seguir horaris extensos i no fer pauses.”

La manca de preparació ha comportat que es cometin molts errors que es tradueixen en temps extra de feina. La competència digital es basteix a mesura que es teletreballa, i això suposa anar passant per diverses fases d’aprenentatge. Com diu Mar Sabadell, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, “amb la digitalització, hi ha tasques breus que, malgrat ser-ho, demanen digerir abans molta informació, cosa que ens porta a passar un temps significatiu organitzant la informació que rebem i triant la que és útil per a la nostra feina.” A més, en aquest àmbit digital, les peticions ens venen de tot arreu: “rebem les demandes de manera transversal, de diferents àmbits de l’organització, no pas en una cadena vertical.” Així doncs, al seu parer, “hem d’aprendre a planificar, millorar l’organització del temps de treball digital i marcar prioritats.”

Una altra dada, en aquest cas de GlobalWebIndex, il·lustra com la vida laboral envaeix la familiar amb el teletreball: el 74% dels qui teletreballen revisa el correu fora de l’horari laboral, davant el 59% dels qui no treballen des de casa. D’altra banda, Surfshark, un altra proveïdor de serveis al núvol ha revelat que registra pics d’activitat entre les dotze i les tres de la matinada que no eren freqüents abans del començament de la pandèmia.

Com assenyala Pere Vidal, professor de Dret i Ciència Política de la UOC, “el problema és que encara no hi ha una cultura de teletreball veritable que ens porti a separar l’espai de la llar destinat a la feina de la resta de les nostres tasques o feines quotidianes.” Vidal recorda que hi ha el dret a la desconnexió digital, que estableix l’article 88.1 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades: “els treballadors tenen el dret a la desconnexió digital amb la finalitat de garantir, fora del temps de treball legal o convencionalment establert, el respecte del seu temps de descans, permisos i vacances, així com la seva intimitat personal i familiar.”