“Per salut democràtica.” Si dilluns Junts per Catalunya apostava perquè el Parlament reprovi el rei Felip VI en relació amb el 155, ahir era ERC la que en demanava directament l’abdicació en la seva proposta de conclusions de la comissió d’investigació sobre l’aplicació d’aquest article de la Constitució. Però no es queden aquí: independentment de la celebració d’un referèndum sobre l’autodeterminació a Catalunya, els republicans defensen l’organització d’un altre referèndum, en aquest cas sobre monarquia o república, i al conjunt de l’Estat. Així mateix, l’informe considera necessària una investigació “sobre les interferències polítiques i la corrupció de la monarquia”.

“No es pot consolidar una democràcia de qualitat a l’Estat espanyol fins que no es produeixi un consentiment explícit en l’elecció del cap de l’Estat, una elecció per separat que es va evitar durant la Transició, perquè era més que possible que el resultat hagués estat contrari a la monarquia”, argumenten.

ERC emmarca el 155 dins de la causa general contra l’independentisme, “continuadora de la tradició de les polítiques del dret penal de l’enemic practicades i assajades contra el moviment independentista basc”, i exigeix una llei d’amnistia en la qual l’Estat reconegui els seus abusos i repari les víctimes, incloent-hi l’alliberament dels presos polítics, el retorn d’exiliats i l’absolució dels encausats, i que admeti que s’ha perseguit jurídicament de manera injusta una ideologia política posant davant dels drets i llibertats de la ciutadania la unitat d’Espanya. Així mateix, recull la necessitat d’una reforma profunda de l’estament judicial, ja que considera que ha existit “una actuació concertada” entre el govern espanyol i els tribunals “perquè prevalgués la raó d’estat per sobre del respecte als drets civils i polítics de la ciutadania de Catalunya”.

Per tot plegat, reclama un fons extraordinari de 1.800 milions d’euros per a Catalunya “com a reconeixement i reparació econòmica de l’impacte” causat pel 155.

Les conclusions d’ERC, a diferència de les de JxCat, no inclouen la reprovació del president espanyol, Pedro Sánchez, pel seu paper actiu en l’aplicació del 155, tot i que l’en fan “corresponsable” i qualifiquen els seus actes d’“abjectes”.

Al seu torn, la CUP insisteix que les institucions catalanes “resten intervingudes i restringides” i que “l’autocensura continua vigent en la política catalana”, segons afirma en les seves conclusions. També denuncia el conjunt de la política repressiva que l’Estat va aplicar a Catalunya, abans i després del 155, i acusa Felip VI d’avalar i legitimar la suspensió de l’autogovern i la violència que va tenir lloc entre el 20 de setembre i l’1 d’octubre, amb el pretext de “garantir com a rei la unitat i la permanència d’Espanya”.