La República en Marxa (LREM), la formació d’Emmanuel Macron, ha perdut la majoria absoluta a l’Assemblée Nationale. Disset exdiputats macronistes van anunciar ahir al matí la creació del grup Ecologia, Democràcia i Solidaritat. Una escissió de l’ala esquerra del macronisme que alterarà la geometria parlamentària a França. El partit del president tindrà a partir d’ara 288 escons, un menys dels necessaris per assolir la majoria absoluta.

“No serem un grup d’oposició, sinó un grup positiu, de proposició, de coalició i d’innovació política”, va assegurar en la videoconferència en què es va presentar la iniciativa el diputat Matthieu Orphelin, proper a l’exministre de Transició Ecològica Nicolas Hulot, un reputat activista que va abandonar l’executiu a finals d’agost del 2018 i va generar una borrasca mediàtica i política. “Cap de nosaltres no ha traït els seus compromisos del 2017. Ha estat sobretot la majoria presidencial la que se n’ha allunyat”, hi va afegir Hubert Julien-Laferrière, donant a entendre que LREM hauria abandonat la seva promesa inicial d’“unir el millor de la dreta i de l’esquerra” en haver virat massa cap a postulats conservadors.

El partit del president va minimitzar aquest divorci. “La majoria no està en perill”, va declarar el ministre d’Afers Estrangers, Jean-Yves Le Drian, a la cadena LCI. “Es tracta d’una traïció”, reconeixia, però, un diputat macronista a l’agència Reuters. Blanc de rumors durant l’última setmana, aquesta escissió es produeix en plena crisi sanitària i una setmana després que el país hagi iniciat una complexa desescalada. Malgrat haver perdut la majoria absoluta, l’executiu podrà continuar amb el seu full de ruta gràcies al suport de diputats afins com ara els centristes del MoDem de François Bayrou (46 representants) i dels conservadors d’Agir (27), una facció de centredreta que es va separar d’Els Republicans.

Tanmateix, l’aparició d’aquest grup progressista perjudica la imatge de la formació del president. Creada amb la voluntat de superar la divisió entre esquerra i dreta i regenerar el sistema, LREM ha acabat sent un maldecap per a Macron. La “nova política” ha repetit els vicis de la vella. Els escàndols han estat habituals, com ara els vídeos sexuals que van forçar la renúncia de Benjamin Griveaux com a candidat a l’alcaldia de París i el cas més recent de la diputada Laetitia Avia, denunciada per assetjament professional per cinc exassistents parlamentaris.

Les divisions internes van marcar la campanya de les municipals al març, per exemple, amb la candidatura dissident a París del matemàtic Cédric Villani, que també forma part d’Ecologia, Democràcia i Solidaritat.

Amb la creació del nou grup, l’Assemblée Nationale té nou partits. Tot un rècord en la història de la Cinquena República que il·lustra la crisi del sistema polític francès.