Alguna cosa fa olor de podrit i no és a Dinamarca, sinó al Congrés de Diputats, on la ferida d’ERC amb Pedro Sánchez és ja una alarma dins l’estat d’alarma. La legislatura que va néixer gràcies a ERC i desafiant l’atac de la Junta Electoral a Quim Torra enmig de Nadal i la nit de Reis va caure ahir en un abisme al cap de 150 dies, perquè al president espanyol se li pressuposava una temptació que ara ja és vici: portar el timó de la coalició PSOE-Podem amb la majoria antinatural de la dreta espanyolista d’Inés Arrimadas i la dreta basca del lehendakari Íñigo Urkullu. Amb el sí de Ciutadans i el PNB, però amb el PP estrenant el no, en el qual milita ara tot l’independentisme, Sánchez va salvar la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma, de quinze dies per imposició de Cs, i el guany d’un dia deixa la legislatura en punt mort, amb ERC dolguda com mai i amb el repte dels pressupostos de reconstrucció a l’horitzó. “Avui decep el 80% del poble de Catalunya. Si fa quinze dies entristíem molta gent, avui entristim i enrabiem encara més gent. Literalment ens emportem potser de forma irremeiable l’esperit de la investidura”, va esclatar el republicà Gabriel Rufián, que va deixar en suspens el rol de soci.

Dels 321 vots a favor i cap vot en contra de la primera pròrroga, Sánchez va passar ahir a la victòria més pírrica i amb més nos que mai: 177 vots a favor (el PSOE, Podem, Cs, el PNB i d’altres) i 162 en contra (el PP, Vox, ERC, JxCat i la CUP entre aquests) i 11 abstencions. I amb errors involuntaris: la socialista Adriana Lastra es va abstenir quan havia de votar sí, mentre que a Vox José María Figaredo i Rubén Darío van votar sí telemàticament i volien votar-hi en contra. Qui no va errar va ser Joan Josep Nuet, de Sobiranistes, que es va tornar a abstenir tot i el no dolgut d’ERC.

Amb el triomf a la mà, Sánchez va demanar per primer cop “disculpes” a la població pels errors i va obrir la porta a una sisena pròrroga quan la nova vencerà, el 7 de juny. “La legislació ordinària s’ha demostrat insuficient i resulta fals demanar substituir l’estat d’alarma per un rosari de mesures que farien nosa”, va dir Sánchez per convèncer d’afegir quinze dies més a les deu setmanes d’excepcionalitat.

La pèrdua de suports, però, és una fuita constant a dreta i a esquerra i s’evidencia als minvants marcadors del Congrés des del març, amb el vot en contra ahir fins i tot de Joan Baldoví (Compromís) com a metàfora del desencís. I que Sánchez té inèrcia a mirar cap a Cs no és d’ara: el 2016, quan la suma amb Cs no servia de res per ser investit, va obviar Podem i va signar amb Albert Rivera –sota el quadre El Abrazo, de Juan Genovés– l’acord que va dur a la primera de les seves cinc investidures fallides. “No s’equivoqui, senyor Sánchez, no té un nou soci. Els seus socis són els que els deixen avui a l’estacada”, avisa ara Edmundo Bal (Cs) per aclarir que l’auxili de dos dies no serà un matrimoni estable. “Va com un pollastre sense cap canviant de socis”, va etzibar el popular Pablo Casado tot i invocar ETA i l’acostament de presos per retreure a Sánchez que recuperi la taula de governs i faci “licitacions batasunes”. I Sánchez va felicitar Cs per denigrar el PP: “Es pot ser mes útil amb 10 escons que amb 89 si t’arrengleres amb la ultradreta.”

El tast dels disgustos del pactisme a Madrid, que evoca l’amargor tastada per CiU i per republicans com ara Joan Tardà i Joan Puigcercós, va fer aflorar el Rufián més dur fins ara. “De què tracta la legislatura? Amb Cs tracta d’una cosa i amb ERC, d’una altra”, va advertir a Sánchez traslladant-li el dilema que li va fer arribar Oriol Junqueras des de la presó de Lledoners. I va despullar la contradicció de Sánchez: “Ha dit: «Les comunitats mai han perdut les seves competències». I al cap d’una estona ha dit: «Les comunitats autònomes aniran recuperant les seves competències». Com es menja?” La cara de circumstàncies de Sánchez i el seu silenci eren una oda al divorci.