La gent gran ha estat la població més vulnerable a la pandèmia i els més aïllats per no exposar-se a contagis. Allunyats de les visites dels fills i dels nets, han trencat moltes de les rutines diàries i activitats que els ocupen. Els experts asseguren, però, que molts d’ells han tingut la capacitat per superar l’aïllament social i mantenir-se en contacte amb el seu entorn. “Ens han donat una lliçó de superació i han sabut adaptar-se a l’adversitat”, assegura Marta Coromina, psiquiatra de la Societat Catalana de Psiquiatria, que des de les consultes dels centres de salut mental ha fet el seguiment dels pacients.“La solidaritat que tenen és immensa, quan veus que es preocupen més per nosaltres que no pas pel seu patiment”, explica la psiquiatra, que confia que s’impulsi la gestió telemàtica del sistema sanitari per seguir així els trastorns més severs dels que han patit la soledat. Per Coromina, aquest serà un dels aspectes positius que obtindrem d’una crisi que també planteja el repte d’humanitzar les cures i el tracte a les persones grans per tenir un millor control i gestió. “La flexibilització del teletreball podrà ser una bona oportunitat per estar més pendents de la nostra gent gran”, reflexiona, conscient que, més enllà de respectar i protegir el col·lectiu, s’haurà d’escoltar per acompanyar els qui sempre s’han abocat a cuidar els seus. “Hem trobat a faltar més que mai els avis ara i s’ha evidenciat el seu paper en la conciliació familiar”, reconeix Coromina.

En plena crisi les associacions de gent gran han hagut d’aixecar la veu per exigir els mateixos drets que la resta de ciutadans i poder sortir a passejar durant el confinament. Persones grans que viuen soles han agraït la resposta immediata i el treball en xarxa de les entitats, serveis socials, voluntaris i veïns que s’han mobilitzat perquè no els faltés de res. “Els avis ens han mostrat resiliència, pensant sempre que tot passaria aviat i amb agraïments per cada gest i trucada que feien els voluntaris”, explica el director d’Avismón, Daniel Salvador, que durant el confinament ha vist com es multiplicava el nombre de persones disposades a acompanyar amb una trucada telefònica els qui, sols des de casa, necessitaven i esperaven un suport emocional. Una oportunitat solidària i intergeneracional que, pel responsable de l’entitat barcelonina, s’hauria de “mimar” per no perdre-la i poder continuar estant al costat de la gent gran. “El virus serà història però nosaltres seguirem al costat dels avis”, assenyala el director de l’entitat, que veu en aquesta “onada de voluntariat” que ha sorgit en els moments més complicats un dels aspectes més positius de la pandèmia.

“S’ha posat la gent gran al davant i, ara que són al centre, que no sigui una moda passatgera”, hi afegeix convençut Salvador, que considera que és el millor moment per plantejar el debat de com es vol envellir com a societat. Per això el director d’Avismón reclama avançar en la llei per a l’adaptació de la societat catalana a l’envelliment que el govern va anunciar i en la qual es va comprometre a treballar. “La gent no s’atreveix a anar a un centre de dia o al casal, potser s’han de plantejar espais oberts, no pensats per a edats concretes”, reflexiona Salvador. En aquesta mateixa línia de treball, assenyala la “nova mirada” que s’haurà de plantejar per al món residencial i en especial per a l’atenció domiciliària de la gent gran, sobretot després que la crisi hagi fet aflorar les precàries condicions laborals dels cuidadors. “S’han visualitzat i amb orgull persones que passaven desapercebudes, com els auxiliars de geriatria”, destaca el responsable de l’entitat de suport a la gent gran.