H

Construeixo les històries de manera visual, conceptual i simbòlica. Inframundo és una aventura i alhora és la transformació de la protagonista. L’Amàlia passa un moment vital baix, depressiu. De cop li desapareix el gat, de manera que ha de triar si fa res o no, si continua confortablement asseguda al forat o surt a rescatar el seu estimat gat Dudu encara que calgui baixar a l’infern.

Un any pel dibuix, tinta i color, però dos per desenvolupar la idea i polir la història.

És un reconeixement públic a la feina feta i una manera d’afavorir-ne la divulgació. Amb aquest propòsit, l’ACDCómic publica una revista que farà arribar en breu a les llibreries.

Dono molta importància al criteri dels crítics, que per alguna cosa us dediqueu a llegir-ho tot, seleccionar títols, escriure articles i valorar com funciona aquest medi artístic per tal de comprendre cap a on va.

Sempre que arrenco un projecte em plantejo algun tipus d’exploració, tant narrativa com formal, que de fet són el mateix. És aquesta una de les grandeses del còmic, que en gran mesura encara s’ha d’explorar. Que s’arribi més o menys lluny dependrà de la valentia i del talent dels creadors.

Crec que per a nens sí que cal modular el llenguatge, però miro de no rebaixar-ne el nivell d’exigència. De fet, sovint la simplicitat vol encara més feina. L’ideal potser seria una història que permeti vàries aproximacions i que tant en pugui gaudir un nen de tres anys com un avi de noranta.

El gravat en fusta m’ha permès repensar solucions gràfiques, però en aquest transvasament entre mitjans hi ha encara molt per explorar.

Tant de bo! És la meva llengua i en la que treballo totes les etapes invisibles d’un projecte.

El còmic és una fantàstica eina de coneixement per a un nen, i sobretot una experiència vital, intel·lectual i artística.

Des del punt de vista de la creativitat, ens trobem en un punt molt bo, hi ha autors excel·lents a casa nostra.

No. El mercat és insuficient pel guany que n’esperen treure els editors. I ara per ara l’administració no aposta per aquest fet cultural.

Falten lectors i suport institucional, aspectes que es retroalimenten. I sobren prejudicis i desinformació. Per a quan un programa sobre còmic a TV3?

Una de les coses, si no la principal, que agraeixo més d’aquest mitjà és l’absoluta llibertat creativa que permet. Treballar amb guionista compromet un pèl aquesta llibertat però també pot suposar un estímul, i així ha estat quan n’he tingut l’ocasió.

Per a mi el més complicat és depurar la idea principal i desenvolupar-la fins a tenir la història amb el to i el ritme adequats. És el moment creativament més intens, més agònic, però també el que més disfruto.

Cal alimentar els somnis perquè et donen empenta. Però, ben mirat, potser no convé assolir-los i mantenir així la il·lusió de continuar perseguint-los.

Ha crescut, s’ha fet adult i múltiple, s’ha expandit en totes les direccions, pot ser una eina molt útil, un entreteniment, un medi de reflexió i una forma d’expressió artística.