La crisi ha estat fulminant per a un sector de la població que anava subsistint el dia a dia i que ha estat un dels primers a rebre l’impacte econòmic de la pandèmia. Les entitats socials miren d’aturar el cop i atendre l’allau de demandes de moltes famílies que sense feina no poden cobrir necessitats bàsiques com el menjar o el lloguer. Una emergència social que s’augura llarga i que en plena crisi sanitària ha posat en relleu la importància de les relacions personals i del paper comunitari. Així ho destaca la responsable de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas, Míriam Feu, que considera aquest un primer pas per avançar en una societat que deixi enrere la seva part més consumista per pensar més en les persones. “S’ha vist com les cures a les persones que teníem relegades han acabat sent el més important i s’han posat al centre de l’economia i això ens ha de fer pensar”, reflexiona aquesta economista, que reclama amb urgència un paper “decidit i valent” per part de l’administració per no deixar enrere els més vulnerables. “S’ha de poder garantir un ingrés mínim i que no quedi exclòs ningú”, afirma la responsable de Càritas.

La mateixa fermesa a les administracions reclama el president de la Federació Catalana del Voluntariat Social, Jordi Balot, perquè les entitats socials continuïn la tasca de suport als més desfavorits. “Les entitats són àgils i tenen més voluntaris que mai, però no poden tirar endavant projectes si els recursos s’esgoten”, alerta el representant de les 340 entitats catalanes de voluntariat, que mobilitzen unes 80.000 persones. Una xarxa solidària que amb la crisi s’ha multiplicat amb milers de persones disposades a col·laborar des de moltes entitats de comunitats i veïns. “S’ha de canalitzar aquest potencial per projectes a més llarg termini i que no es quedi amb una aportació puntual”, defensa Balot, que destaca que molts dels voluntaris que s’han ofert durant la pandèmia han estat joves. “Ara que es comença a parlar d’obrir els casals d’estiu segur que caldran més voluntaris i educadors per garantir les distàncies dels infants”, afirma Balot, que dona per fet que la “disponibilitat” del voluntari s’ha incrementat per col·laborar en projectes o repartir el que faci falta.