No es poden emetre judicis absoluts perquè la crisi del coronavirus s’ha viscut de moltes maneres diferents i és massa d’hora per parlar d’aprenentatge en els casos que hi ha molt de dolor, però si hi ha una cosa que ningú qüestiona, més enllà de la cura d’humilitat que ha representat per a tothom, és que la gran majoria ens hem sorprès en positiu per haver-nos acostumat a viure en una situació d’incertesa. I això que d’entrada fins i tot ens pot sorprendre “és una mostra evident de la nostra capacitat d’adaptació i plasticitat”, opina la psicòloga i membre de la sectorial de psicòlegs de l’ANC , Patrícia Vidal. “Tolerar la incertesa ens fa més flexibles i per tant més resistents”, diu Vidal, que participa en el dispositiu de suport psicològic de la sectorial durant la pandèmia.

El fet que tot s’hagi aturat ha estat també una oportunitat per “reconnectar” amb nosaltres mateixos. “Durant un temps no hem pogut emmascarar el nostre malestar amb la producció o el consum. I això que pot haver generat conflictes també pot ser una oportunitat per mirar les coses de cara”, diu Vidal després de recordar que “les crisis porten l’oportunitat de presa de consciència” i que “depèn de cadascú agafar-la o no”. I la falta d’obligacions i de rutines accelerades ha provocat en molts casos que les famílies tornin a viure “la casa com a llar”. I ho han fet recuperant la cuina, que “simbòlicament és molt important i s’havia desatès amb les presses amb què solem viure”.

Aquest tornar a valorar les petites coses quotidianes és, segons el filòsof Miquel Seguró, una de les lliçons més positives que podem extreure d’aquesta crisi. “Una de les coses que més trobem a faltar és prendre unes tapes amb els amics a una terrassa”, destaca Seguró, que, en aquest sentit, considera que sortirem de la pandèmia “amb moltes ganes de viure” i sobretot “valorant les coses més quotidianes, tot alló que abans donàvem per descomptat”.

I un cop ens reactivem, Seguró es mostra convençut que “serem més propositius”, que “proposarem coses, però no des de l’infantilisme sinó des del realisme”. En definitiva, creu Seguró que hem constatat que “tenim molts de recursos personals per superar actituds complicades” i això ens ha apoderat. “N’estic convençut que tenim tots plegats una major consciència de la responsabilitat personal.”