“Totes les crisis ens obliguen a pensar sobre el que veritablement és essencial, sobre allò que ens sosté, sobre allò que ens aguanta quan tot s’esfondra”, diu el filòsof Francesc Torralba. El director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull manté que “aquest daltabaix ens ha fet ser més humils” i que la humilitat com a “virtut important en totes les religions” ens ha fet adonar “de la nostra irrellevància” i ha enderrocat “els nostres somnis de grandesa, l’arrogància, la supèrbia, la vanitat, l’autosuficiència”. “I ens ha fet adonar– diu–d’una cosa molt important: la interdependència, aquesta idea que tot és una xarxa, que tot està interconnectat, que tots depenem els uns dels altres i que tot el que fem, també amb la natura, ens afecta d’una manera global.” La professora Miriam Díez, directora de l’Observatori Blanquerna en Comunicació Religió i Cultura, diu: “Que bé que ha anat aquesta crisi per a la religió! Ha sacsejat els creients i els ha fet valorar la comunitat i els rituals, i en la seva absència, els ha ensenyat que hi ha altres maneres d’estar amb els altres en comunió.” Manté que “les persones s’han activat per fer sentit la seva solidaritat també amb els altres, s’han acostat digitalment”, i creu que “potser s’ha entès que la religió no és un fi en si mateixa”.