La Universitat de Girona (UdG) és un exemple més de com aquesta aturada ha portat aquests centres, a banda de fer front a la crisi, a plantejar nous modes. Un d’aquests, i clau, és saber com continuar mantenint l’esperit d’una universitat presencial. El rector de la UdG, Quim Salvi, destaca l’extraordinària resiliència de la comunitat universitària, formada per estudiants, personal docent i investigador i personal d’administració i serveis: “Destacaria l’extraordinària resiliència de la nostra comunitat universitària, que ha demostrat la capacitat, la responsabilitat i el talent per adaptar-se positivament a la nova situació i la generositat de les persones que han sabut prioritzar la col·laboració proactiva per sobre de la competència individual”, afegint-hi que: “Si ho sabem aprofitar, aquesta crisi ha de servir per extreure’n conclusions que vagin en la direcció de fer valdre el talent, augmentar la confiança i donar més llibertat a les persones.” Per la directora de l’Escola Politècnica Superior, Maria Àngels Pèlach, aquest confinament ha permès treballar d’una manera fins ara inèdita i, certament, complexa. Ha estat per Pèlach, doncs, una molt bona una oportunitat de cohesionar els equips.