UNIVERSITATS

La Uni­ver­si­tat de Girona (UdG) és un exem­ple més de com aquesta atu­rada ha por­tat aquests cen­tres, a banda de fer front a la crisi, a plan­te­jar nous modes. Un d’aquests, i clau, és saber com con­ti­nuar man­te­nint l’espe­rit d’una uni­ver­si­tat pre­sen­cial. El rec­tor de la UdG, Quim Salvi, des­taca l’extra­or­dinària resiliència de la comu­ni­tat uni­ver­sitària, for­mada per estu­di­ants, per­so­nal docent i inves­ti­ga­dor i per­so­nal d’admi­nis­tració i ser­veis: “Des­ta­ca­ria l’extra­or­dinària resiliència de la nos­tra comu­ni­tat uni­ver­sitària, que ha demos­trat la capa­ci­tat, la res­pon­sa­bi­li­tat i el talent per adap­tar-se posi­ti­va­ment a la nova situ­ació i la gene­ro­si­tat de les per­so­nes que han sabut pri­o­rit­zar la col·labo­ració pro­ac­tiva per sobre de la com­petència indi­vi­dual”, afe­gint-hi que: “Si ho sabem apro­fi­tar, aquesta crisi ha de ser­vir per extreure’n con­clu­si­ons que vagin en la direcció de fer val­dre el talent, aug­men­tar la con­fiança i donar més lli­ber­tat a les per­so­nes.” Per la direc­tora de l’Escola Politècnica Supe­rior, Maria Àngels Pèlach, aquest con­fi­na­ment ha permès tre­ba­llar d’una manera fins ara inèdita i, cer­ta­ment, com­plexa. Ha estat per Pèlach, doncs, una molt bona una opor­tu­ni­tat de cohe­si­o­nar els equips.