El Tribunal Suprem va fer ahir una altra volta de cargol contra la portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, i va acordar sol·licitar a la cambra baixa el suplicatori per continuar la causa contra l’exconsellera de Cultura, investigada per l’adjudicació presumptament irregular a un amic de divuit contractes per valor de gairebé 260.000 euros quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

Borràs va rebutjar declarar de manera voluntària com a investigada pels suposats delictes de prevaricació, frau a l’administració, malversació i falsedat documental.La cap de files de JxCat a Madrid sempre ha negat que fes cap actuació irregular i emmarca la causa en una persecució política.

El president de la sala penal, Manuel Marchena –el mateix magistrat que presidia el tribunal que va condemnar els presos polítics–, ha remès un ofici al del Suprem, Carlos Lesmes, perquè traslladi el suplicatori al Congrés.

S’hi adjunta l’exposició raonada del magistrat instructor, Eduardo de Porres, que observa “indicis sòlids” que Borràs hauria adjudicat “directament o indirectament de manera arbitrària” contractes a Isaías Herrero, també investigat, entre els anys 2013 i 2017.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i destacats membres de JxCat van fer costat ahir a la diputada. “Quan vam presentar-nos com a independents per JxCat, vam compartir despatx de diputats, lectures i decisions molt difícils. Va ser una gran consellera de Cultura. És una dona valenta i honesta. M’honora amb la seva amistat. Sempre al teu costat, Laura”, va escriure el president en un missatge a Twitter.

Un cop demanat el suplicatori, passarà per la mesa del Congrés i l’analitzarà la Comissió de l’Estatut dels Diputats, que, després de donar audiència a Borràs, té trenta dies per remetre el seu informe al primer ple ordinari, encarregat en última instància de concedir o denegar l’autorització.

De Porres sosté que Borràs i Herrero “van actuar de comú acord per defraudar” la ILC mitjançant el “fraccionament il·legal” de contractes, la “falsificació dels pressupostos” i la simulació de la participació de tercers. Hi va haver, segons De Porres, una “omissió injustificada” de tràmits “essencials” que no té “tota explicació jurídica i evidencia l’exclusiva voluntat d’afavorir els interessos” d’Herrero.

També considera que la diputada va actuar de manera “deslleial” sobre el patrimoni administrat i que hi ha “motius suficients que impedeixen considerar innòcua” la seva conducta “falsària”.

Tanmateix, un dels informes policials citats ressenya que és impossible saber la quantitat presumptament malversada davant l’arbitrarietat dels contractes. El magistrat analitza els correus intervinguts en la causa i sosté que en alguns dels quals Borràs indica a Herrero “de manera molt explícita com ha de procedir”.

La causa, que prové d’un jutjat de Barcelona, es va iniciar arran d’una investigació a Herrero per presumpte tràfic de drogues i falsificació de moneda –en la qual va resultar condemnat a cinc anys de presó– i en què es van intervenir les primeres comunicacions.