Els museus s’han començat a desconfinar tímidament. Dimarts van reobrir –amb un terç de la seva capacitat– el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i el Museu de Granollers. Dijous, el Museu de les Terres de l’Ebre, a Amposta, i el Museu de Tortosa. Dissabte, el Museu del Suro de Palafrugell. Aquesta setmana s’hi afegiran, a partir de demà dimarts, el Museu de Badalona, el Museu de la Pell d’Igualada, el Museu del Ter de Manlleu i els museus Víctor Balaguer i del Mar de Vilanova i la Geltrú, i, a partir de dissabte, el Museu Episcopal de Vic. Però són encara pocs els equipaments que han decidit deixar enrere els ja més de dos mesos de tancament forçat, tot i tenir permís de les autoritats per fer-ho.

Catalunya té un centenar llarg de museus amb les seves particularitats que els fan més o menys fàcil, inclús en alguns casos força difícil, complir l’exigent protocol de seguretat. Per a la gran majoria el moment per tornar a rebre públic amb totes les garanties arribarà al juny. Alguns centres que sí que podrien fer-ho abans han preferit ajornar la reobertura per coordinar-se amb els seus homòlegs del mateix territori. Una estratègia per tornar amb més força. La primera rentrée sincronitzada tindrà lloc, si no hi ha imprevistos, a Girona, pels volts del 4 de juny. Lleida, Reus i Barcelona també volen consensuar accions conjuntes. A la capital, feu dels grans museus, es parla de la setmana del 16.

“Obrim amb il·lusió però amb cautela”, precisa Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer. Igual que a molts dels seus companys de sector, li costa imaginar-se com serà aquest primer dia, demà dimarts. “Hi ha molts interrogants”. La resposta del públic és impredictible. “Confiem que es deixi seduir pel poder sanador de l’art.” Han optat per un horari reduït, de 10 a 14 h, però l’ampliaran si cal. Preveuen un degoteig de públic, similar al que rebien un dia normal. S’ha marcat un recorregut que evitarà que els visitants s’encreuïn. I, mentrestant, continuaran les obres a les cobertes de l’edifici, que han obligat a buidar algunes sales. Per exemple, les que allotgen el dipòsit del museu del Prado, una selecció del qual s’ha traslladat a un altre sector que sí que serà visitable.

“És fonamental que donem confiança al visitant. El primer que entri ha de poder dir: aquí ho tenen tot preparat i controlat”, raona Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona, un cas de museu complex, amb els seus prop de 4.000 m², sales de dimensions diverses, escales i ascensors. Clusellas s’hi ha deixat la pell dissenyant les mesures que el faran segur. Que ho serà i a la vista de tothom. “El servei de neteja treballava quan el museu estava tancat, però ara ho farà quan estarà obert perquè volem que els visitants ho vegin.” El museu, com tots els que depenen de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, farà jornada de portes obertes els primers 15 dies. “Si és gratuït, la persona que passegi per la ciutat hi entrarà encara que sigui deu minuts. L’ajudarem a reconciliar-se amb la seva vida anterior. La gent no acostuma a visitar el museu del seu poble o de la seva ciutat, però sap que el té, sap que és seu, i probablement ara hi voldrà posar els peus per sentir que el recupera, com ha fet amb els carrers.” El museu els rebrà amb les dues exposicions que ha prorrogat: la de Modest Urgell (fins a finals de setembre) i Falsos verdaders. L’art de l’engany (mitjan setembre).

Al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, la crisi de la Covid-19 els va enxampar en ple procés de reflexió de les línies del seu projecte a la nova seu de l’Audiència. Un trasllat anhelat des de fa temps però enterbolit per la indecisió política i els interessos econòmics de l’empresa constructora. Les obres es van aturar a la tardor. “La situació és preocupant, però el projecte no està mort. Estem treballant per donar-hi continuïtat”, assegura el seu director, Jesús Navarro, que, mentrestant, també es prepara a fons per a la reobertura per oferir una visita “segura i confortable”. Tornar físicament als museus, però, no pot aparcar tota la feina digital que s’ha fet en el confinament, subratlla Navarro. “Hem atret un nou públic virtual, més heterogeni. Potser hi ha hagut un excés a les xarxes socials, sí, i el que cal ara és centrar-nos en continguts de més qualitat i més intemporals.”

Catalunya és país de museus, la gran majoria petits, com la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell, que no presenta massa complicacions per blindar-se de la pandèmia. El seu director, Josep Miquel Garcia és optimista. No espera un públic massiu. Ni li permet la normativa, ni el vol. “Mai l’hem tingut. Aquí venen persones per contagiar-se d’energia. Com reobrirem? Amb el nostre estil de sempre.”

Un estil que basen en la recerca. I d’aquesta n’han fet brotar una exposició que s’havia d’haver obert el 28 de març, dedicada a l’escultura que Fenosa va crear com a record de la massacre civil perpetrada pels nazis a la localitat d’Oradour-sur-Glane. El Guernica francès s’havia d’haver instal·lat a l’espai públic el 1944, però forces fosques ho van impedir fins al 1999. És tota una història plena de llums i ombres que mereix ser rehabilitada. “Dinou dels assassinats eren republicans espanyols. Havíem contactat amb els seus familiars per reunir-los el dia de la inauguració”, explica Garcia, que anuncia que l’exposició, com tot el museu, ja té nova data: el 10 de juny, el fatídic dia d’aquella barbàrie feixista.

Per Garcia, Fenosa, com tants creadors de la seva època marcats per la guerra i l’exili, és, “ha de ser”, un far en aquests nous durs temps. “A Fenosa i a la seva generació també els hem posat en una residència i els hem deixat morir sense pal·liatius. Són els grans oblidats del nostre art. Si ens hi apropem, descobrirem que van sobreviure amb una dignitat altíssima, van ser un exemple contundent de solidaritat i de compromís amb la nostra cultura.”