La pandèmia de la Covid-19 també passa fac­tura a la Unió Euro­pea (UE). “Cal recor­dar, però, que les cri­sis i els des­a­fi­a­ments no són ali­ens a la història euro­pea. Europa s’ha cons­truït, sobre­tot, a cop de crisi. I cadas­cuna ens ha ense­nyat que només unint esforços podrem superar els grans rep­tes”, afirma Fer­ran Tar­ra­de­llas, cap de l’ofi­cina de la Comissió Euro­pea a Bar­ce­lona.

“Aquesta crisi ser­veix per ado­nar-nos que Europa neces­sita més que mai uni­tat, deter­mi­nació i ambició”, hi afe­geix. “La Comissió pre­para un pla de recu­pe­ració que posa tots els esforços i recur­sos perquè la UE surti d’aquesta crisi més forta i pre­pa­rada per afron­tar les que puguin venir.”

“La pandèmia ha can­viat els temuts homes de negre, l’aus­te­ri­tat i el con­trol del dèficit i el deute per cri­des a gas­tar diner públic, inver­tir en salut i con­trac­tar met­ges i infer­mers”, asse­nyala la peri­o­dista Laura Pous. “Ha fet que Ale­ma­nya, amb la infa­ti­ga­ble Merkel, es plan­tegi que Brus­sel·les emeti deute per pagar un fons de mig bilió per fer trans­ferències –i no només crèdits– als països més afec­tats”, explica. “Pot­ser la millor con­tri­bució de la Covid-19 a la UE és el sac­seig defi­ni­tiu: veure’s al mirall i saber que o se salva amb una recepta con­junta i solidària, o s’enfonsa defi­ni­ti­va­ment.”