La Covid-19 ha estroncat l’era del turisme de baix cost, i els europeus que fins fa poques setmanes reservaven vols com qui compra entrades de cinema, ara troben a faltar aquell grapat d’euros que els aniria tan bé per sobreviure els mesos de confinament, acomiadaments i ERTO. Amb pràcticament tota la flota a terra, les aerolínies mouen els fils amb destresa entre les capitals per salvar-se de la fallida a costa dels clients i els contribuents.

Brussel·les s’ha mantingut íntegra en la defensa del dret dels viatgers a percebre reemborsaments per vols cancel·lats arran de la pandèmia però, un cop més, els defectes institucionals de la UE deixen els passatgers a la mercè dels governs fortament pressionats per la indústria aèria. La llei europea garanteix a tots els consumidors el dret a obtenir el reemborsament per un vol cancel·lat en un màxim de set dies, si així ho sol·liciten. Les companyies poden oferir vals com a alternativa, però no els poden imposar. Una reclamació que s’ha convertit en missió impossible per a alguns des de l’allau de cancel·lacions al març pel tancament sobtat de fronteres. A l’Estat espanyol, per exemple, la Federació d’Associacions de Consumidors (Facua) ha denunciat Vueling i Ryanair per dificultar els reemborsaments.

En paral·lel, la maquinària de lobbistes del sector aeri europeu s’ha posat en marxa a les capitals d’Europa per forçar una exempció temporal d’aquesta directiva europea i per reclamar rescats com el de França i Holanda a Air France-KLM. Això, acompanyat d’una forta campanya de comunicació per consolidar la idea que, si el sector s’enfonsa, arrossegarà centenars de milers de treballadors a l’atur i es posarà en risc la connectivitat d’algunes parts del continent, com ara la península Ibèrica.

El sector deu més de 9.000 milions d’euros en reemborsaments i assegura que la majoria d’aerolínies no tenen liquiditat per aguantar més de tres mesos sense activitat. Per això, al·leguen que la normativa “mai va ser dissenyada per gestionar cancel·lacions massives generades per una pandèmia”. Per contra, els representants dels passatgers denuncien la indefensió d’uns ciutadans que també estan patint les penúries de la crisi. “Els consumidors no són bancs”, critica la directora general de l’Organització Europea de Consumidors (BEUC), Monique Goyens.

La polèmica va empènyer la Comissió Europea a revisar la llei per trobar una sortida. Finalment, no sacrificarà els drets dels consumidors i ha apostat per fer més atractius els vals. Celebrada pels passatgers, la posició de l’executiu europeu ha emprenyat el sector, que no ha perdut del tot la batalla.

Una dotzena d’estats, entre aquests l’espanyol, ja estarien oferint facilitats a les aerolínies per saltar-se la llei. Brussel·les els ha avisat que, si continuen així, els obrirà un procediment d’infracció. Un procés sancionador que pot trigar mesos a arribar als tribunals i anys per resoldre’s.

Les capitals en són ben conscients i algunes com l’Haia ni tan sols dissimulen que s’aprofiten de la lentitud europea. El primer ministre holandès, Mark Rutte, ha donat via lliure als vals mentre no arribi una querella de Brussel·les. Mentrestant, els afectats continuen frustrats per una llei que està de part seva, però que no té els mecanismes suficients perquè es respecti automàticament.