El virus fa estralls a l’Amazònia brasilera. La seva capital, Manaus, és lluny dels centres de poder. És lluny de tot. Hi viuen gairebé dos milions de persones, en una gran urbs encastada en les confluències que formen els rius Solimoes i Negre just abans de buidar-se l’Amazones. El govern de Jair Bolsonaro diu que a Manaus hi ha 10.500 infectats de coronavirus i que hi han mort 950 persones. En tota la regió, els positius arriben a 60.500 i els morts, a 4.800. Però un estudi de la Universitat Federal de Pelotas eleva les xifres oficials a uns 200.000 casos positius només a Manaus Els morts són incalculables. Les imatges d’un cementiri col·lapsat han estat evidència dels devastadors efectes de la pandèmia. El treball dels enterramorts s’ha triplicat.

L’Amazònia cobreix el 20% de la superfície del Brasil. A més de Manaus, hi ha 12 de les 20 ciutats amb més casos de coronavirus del país. Dies enrere, Mike Ryan, de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va advertir que la taxa de letalitat en aquesta regió és de 490 infectats per cada 100.000 habitants. “És molt alta”, va advertir. L’alcalde de Manaus, Arthur Virgili, ha demanat ajuda desesperada. Diu que el president Bolsonaro els ha abandonat a la seva sort i ha demanat el suport de l’OMS per revertir el “col·lapse” del sistema de salut. Sense recursos, és poc el que el govern local pot fer.

Les causes del daltabaix són múltiples. La pobresa i les pèssimes condicions dels habitatges han ajudat a propagar el virus entre una població urbana majorment jove. És comú que en una mateixa casa visquin fins a deu persones de totes les edats. Obligar a l’aïllament, a més, ha estat molt difícil per a les autoritats. Amb gent que viu al dia, els comerços es van negar a tancar i pul·lulen pels carrers els venedors ambulants. Segons el servei de geolocalització de Google, la taxa d’adhesió al confinament a Manaus és inferior al 40%, lluny del 70% de la mitjana de la resta del país.

El riu Amazones ha fet la resta. El 85% de totes les comunicacions de la regió es fan per via fluvial i el virus s’ha propagat ràpidament fora de les ciutats. El virus amenaça de destruir el delicat equilibri que manté amb vida un milió d’indígenes distribuïts en 400 comunitats. “Sense cap dubte, nosaltres, els pobles indígenes, som un dels segments més vulnerables davant l’actual pandèmia de coronavirus”, va declarar en un comunicat la Confederació de Pobles Indígenes del Brasil (APIB). “Al llarg de la història, hem estat víctimes de successius invasors […] per les malalties que portaven, com ara la grip, la verola i el xarampió”, continua el document.

Les condicions sanitàries de les tribus són molt fràgils. No hi ha elements d’higiene ni roba adequada, i molt menys un llit d’hospital. La primera reacció de l’Estat va ser aïllar aquestes poblacions i prohibir la circulació pel riu Amazones i els seus afluents. Però la mesura ha portat problemes de desproveïment, tant d’aliments com de medicaments, alcohol i altres elements bàsics per lluitar contra la pandèmia. Tenir estadístiques serioses de contagiats i morts en aquestes regions gairebé inaccessibles és una quimera.

Un perill addicional amenaça un altre centenar de pobles originaris que mantenen l’aïllament voluntari, és a dir sense contacte amb poblacions de l’exterior. L’organització Survival va advertir que aquests grups “són extremament susceptibles perquè no tenen immunitat ni per al coronavirus ni per a cap de les malalties respiratòries que circulen a la resta del món”. Sense memòria immunològica, el mal de la Covid-19 serà entre ells devastador.