Política

La relació entre els Estats Units i la Xina s’enverina

Trump retreu a Pequín que hagi deixat que el virus s’escampés i el govern xinès acusa Washington de provocar una “guerra freda”

L’editor internacional del ‘Financial Times’ preveu tensions i la fi del model actual de globalització

Els Estats Units i la Xina s’han embrancat en una espiral de retrets i acusacions a propòsit de la pandèmia del coronavirus que cada cop sembla més difícil de reconduir. El president nord-americà, Donald Trump, ha agafat Pequín com el boc expiatori de tots els mals del seu país, i les acusacions a la Xina sobre la seva responsabilitat en l’expansió de la Covid-19 han pujat de to. L’última, que “haurien pogut aturar” la pandèmia, però no ho van fer “per incompetència o perquè no van voler”.

El govern xinès ha decidit contraatacar i ahir, fins i tot, va comparar la relació actual entre les dues potències amb la que hi va haver entre els EUA i la Unió Soviètica. “Algunes forces polítiques dels Estats Units estan prenent com a ostatge les relacions entre la Xina i els EUA i empenyent els nostres dos països al caire d’una nova guerra freda”, va advertir el ministre d’Afers Estrangers xinès, Wang Yi.

La mala maror ve de lluny. Trump va basar bona part de la campanya electoral del 2016 en la idea de “tornar a fer gran Amèrica”, i això incloïa reactivar la indústria dels Estats Units, frenada, com a la major part del planeta, perquè la fàbrica del món és la Xina. Després va venir la guerra comercial, amb els aranzels com a protagonistes, i ara, la “guerra freda” de què alerta el cap de la diplomàcia xinesa.

I compte, que no és l’únic. L’editor d’afers internacionals del Financial Times, David Gardner, coincideix a qualificar l’enfrontament entre Washington i Pequín de “nova guerra freda”. En la conferència en línia Estats Units-Xina, qui governarà el món després del coronavirus?, que va dur a terme ahir l’Escola Europea d’Humanitats (EEH), amb seu al Palau Macaya de la Fundació La Caixa, Gardner va predir “el final del model actual de globalització”, que s’accelerarà per “la por de la dependència de la Xina”. Entre altres raons, perquè és d’on provenen el 80% dels ingredients dels actius antibiòtics i per la “sinofòbia de Trump”, obsedit a fer de la batalla amb la Xina el principal argument de les eleccions presidencials del novembre als EUA.

“L’espectacle de Trump en la resposta al coronavirus ha estat de vergonya aliena. Ha actuat com un narcisista i ha frivolitzat el perill que representa per a la salut pública”, afirma Gardner, que posa en el mateix sac el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president brasiler, Jair Bolsonaro.

A l’altre bàndol, Xi Jinping, president d’un país, la Xina, amb un “sistema opac” i que “ va encobrir la mortalitat del virus”, recorda el periodista del Financial Times. El resultat, “dues setmanes de contagi letal fora de les fronteres xineses” i un “cataclisme mundial per a la salut, l’economia i la convivència”.

I enmig de tot plegat, l’esperança que entre el desprestigi dels uns i dels altres emergeixi el “poder suau” de països que han gestionat bé la pandèmia, com Corea del Sud, Finlàndia i l’Alemanya d’Angela Merkel, per posar-hi seny. I que al novembre Joe Biden guanyi la Casa Blanca, és clar.

LA FRASE

Trump ha actuat com un narcisista i ha frivolitzat el perill de la Covid-19 per a la salut pública
David Gardner
editor d’afers internacionals del ‘financial times’

Sancions per la llei de Hong Kong

Els Estats Units s’estan plantejant imposar sancions a la Xina si Pequín aprova la nova llei de seguretat a Hong Kong, que laminaria encara més l’autonomia de l’excolònia britànica. Així ho ha anunciat el conseller de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Robert O’Brien, que argumenta que si el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, no pot certificar que Hong Kong té “un alt grau d’autonomia”, s’haurà de complir la llei sobre drets humans i democràcia a Hong Kong del 2019, que preveu la imposició de sancions a la Xina.

Els advertiments del govern nord-americà arriben després que diumenge es concentressin milers de manifestants del moviment pro democràcia de Hong Kong als carrers de la ciutat per protestar contra la llei de seguretat. La policia xinesa va actuar amb contundència i els va dispersar amb gasos lacrimògens.

També es va mostrar contundent el ministre d’Afers Estrangers xinès, Wang Yi, que ahir va assegurar que Pequín aprovarà la controvertida llei “sense cap mena de retard”, ja que aprovar la norma antisedició s’ha convertit en una “obligació apressant” per aturar les protestes de Hong Kong.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.