Els Estats Units i la Xina s’han embrancat en una espiral de retrets i acusacions a propòsit de la pandèmia del coronavirus que cada cop sembla més difícil de reconduir. El president nord-americà, Donald Trump, ha agafat Pequín com el boc expiatori de tots els mals del seu país, i les acusacions a la Xina sobre la seva responsabilitat en l’expansió de la Covid-19 han pujat de to. L’última, que “haurien pogut aturar” la pandèmia, però no ho van fer “per incompetència o perquè no van voler”.

El govern xinès ha decidit contraatacar i ahir, fins i tot, va comparar la relació actual entre les dues potències amb la que hi va haver entre els EUA i la Unió Soviètica. “Algunes forces polítiques dels Estats Units estan prenent com a ostatge les relacions entre la Xina i els EUA i empenyent els nostres dos països al caire d’una nova guerra freda”, va advertir el ministre d’Afers Estrangers xinès, Wang Yi.

La mala maror ve de lluny. Trump va basar bona part de la campanya electoral del 2016 en la idea de “tornar a fer gran Amèrica”, i això incloïa reactivar la indústria dels Estats Units, frenada, com a la major part del planeta, perquè la fàbrica del món és la Xina. Després va venir la guerra comercial, amb els aranzels com a protagonistes, i ara, la “guerra freda” de què alerta el cap de la diplomàcia xinesa.

I compte, que no és l’únic. L’editor d’afers internacionals del Financial Times, David Gardner, coincideix a qualificar l’enfrontament entre Washington i Pequín de “nova guerra freda”. En la conferència en línia Estats Units-Xina, qui governarà el món després del coronavirus?, que va dur a terme ahir l’Escola Europea d’Humanitats (EEH), amb seu al Palau Macaya de la Fundació La Caixa, Gardner va predir “el final del model actual de globalització”, que s’accelerarà per “la por de la dependència de la Xina”. Entre altres raons, perquè és d’on provenen el 80% dels ingredients dels actius antibiòtics i per la “sinofòbia de Trump”, obsedit a fer de la batalla amb la Xina el principal argument de les eleccions presidencials del novembre als EUA.

“L’espectacle de Trump en la resposta al coronavirus ha estat de vergonya aliena. Ha actuat com un narcisista i ha frivolitzat el perill que representa per a la salut pública”, afirma Gardner, que posa en el mateix sac el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el president brasiler, Jair Bolsonaro.

A l’altre bàndol, Xi Jinping, president d’un país, la Xina, amb un “sistema opac” i que “ va encobrir la mortalitat del virus”, recorda el periodista del Financial Times. El resultat, “dues setmanes de contagi letal fora de les fronteres xineses” i un “cataclisme mundial per a la salut, l’economia i la convivència”.

I enmig de tot plegat, l’esperança que entre el desprestigi dels uns i dels altres emergeixi el “poder suau” de països que han gestionat bé la pandèmia, com Corea del Sud, Finlàndia i l’Alemanya d’Angela Merkel, per posar-hi seny. I que al novembre Joe Biden guanyi la Casa Blanca, és clar.