El comerç internacional experimentarà una davallada del 7% durant el tercer trimestre del 2020, segons els analistes de Coface, l’asseguradora de crèdit internacional.

Segons el model de previsió de Coface, que es basa en indicadors com el preu del petroli, la confiança de les empreses en el sector manufacturer americà, les exportacions de Corea del Sud i el Baltic Dry Index, aquesta caiguda encara podria ser pitjor, donat que l’habitual correlació calculada mitjançant models lineals no necessàriament funciona en temps de crisi. Val a dir que en temps de crisi, el comerç internacional tendeix a minvar més que el PIB, i la mateixa Organització Mundial del Comerç (OMC) ha previst una caiguda que oscil·la entre el 13% i el 32%.

Segons Coface, s’observa com creix la tendència al proteccionisme comercial, enfocat a garantir als països el subministrament d’aliments i productes sanitaris essencials. De fet, fins a les darreries del mes d’abril, el 56% de les mesures comercials registrades per Global Trade Alert (193) estaven relacionades amb aquest objectiu. La majoria d’aquestes mesures, fins a 110, tenien a veure amb la prohibició d’exportar mascaretes i altres equips de protecció, respiradors i productes químics necessaris per a la producció de diversos medicaments. Així, durant aquest període, mentre que els importadors estan facilitant l’entrada de productes sanitaris, els exportadors en dificulten el seu comerç. Hi hauria casos peculiars, com el de Xina: si bé les seves exportacions sanitàries van caure un 15% el mes de febrer, en plena crisi sanitària local, tanmateix, amb una quota de mercat dominant del 55,3% de les exportacions mundials de mascaretes, la cooperació de Xina ha estat essencial per a abastir el món. La producció diària de Xina s’ha elevat fins a 116 milions de mascaretes, 12 vegades els nivells de producció previs a l’epidèmia.

Hom també percep més proteccionisme al sector agroalimentari, i veiem com algunes països vulnerables estan tractant d’emmagatzemar cereal, per tal d’assegurar la continuïtat del subministrament alimentari nacional. Actualment, un terç de l’oferta de blat del mercat és objecte de mesures restrictives per part dels seus principals exportadors, encapçalats per Rússia. I aquestes prohibicions han provocat el moviment de la demanda cap a països europeus com França.

L’arròs també és un producte bàsic molt cobejat durant aquest període excepcional. A l’Índia, principal exportador d’arròs del món, ja no es poden garantir els lliuraments, atès que les mesures de confinament han pertorbat les cadenes de subministrament nacionals, reduït la disponibilitat de mà d’obra i dificultat l’accés als ports d’exportació. Tot i que Tailàndia, principal competidor de l’Índia, disposa d’un gran estoc d’arròs, les seves exportacions es veuen obstaculitzades per les mesures de confinament a Cambodja, que estan privant el sector dels treballadors de temporada que necessitat. En conseqüència, el preu de l’arròs va assolir a finals del març el seu nivell més alt en set anys.

Més a llarg termini, el comerç internacional s’haurà d’enfrontar a les crides a reubicar determinades fases de producció al mateix país, per evitar els desproveïments. Durant la primera etapa de la crisi a la Xina, les empreses d’arreu del món han estat conscients de l’exposició de les seves cadenes de subministrament al país, i ara estudien la possibilitat d’enfortir la seva cadena de subministrament, amb la reubicació de la seva producció al mercat intern o amb una estratègia mundial de diversificació dels seus proveïdors.