S’estan accelerant els processos i en poques setmanes hem tingut ja resultats prometedors. Els estudis d’eficàcia i seguretat s’adapten a la rapidesa de la infecció i hauríem de començar a tenir les proves inicials en uns mesos. Una altra cosa serà identificar les millors opcions i organitzar la producció a escala internacional.

Hi ha moltes propostes de vacunes i cada una té unes característiques lleugerament diferents. A part de trobar la vacuna o vacunes, caldrà resoldre altres qüestions com és la dosi adequada, el nombre de dosis, la repetició si fos el cas, la consistència i robustesa de la resposta immunitària per grups d’edat i de gènere, les indicacions prioritàries, els efectes secundaris i les possibles contraindicacions en grups de risc. També la producció i el cost, les condicions de distribució, el suport a la vigilància epidemiològica... Una tasca bastant complexa... Multiplicant estudis i publicant resultats augmentem la rapidesa per decidir què funciona i què no i com fer-ho servir.

Tecnològicament estem molt avançats. La fitxa genètica del virus es va conèixer immediatament després dels primers casos a la Xina. Les vacunes es poden elaborar amb sistemes diferents i aconseguir-les amb costos molt diferents. El preu final és variable i la mateixa vacuna es compra a preus molt diferents als països rics d’Europa en règim privat, en règim públic, o en països del Tercer Món. Els costos d’una campanya mundial de vacunació són considerables, però els costos de no tenir una vacuna per un virus com el de la Covid són devastadors. Saber qui ha de finançar el procés de recerca i de llançament és un tema polític.

Sí, les vacunes abans de tenir llicència d’utilització han de passar una sèrie molt estricta de controls de seguretat en animals i humans. Després de llicenciar-se i adoptar-se en programes públics cal mantenir uns sistemes de vigilància per detectar possibles efectes secundaris molt poc freqüents. Caldrà mantenir una vigilància estricta i científicament controlada durant anys per confirmar l’absència d’efectes adversos a llarg termini. Treballant, la urgència i la pressió política i social són males companyies.

Si aconseguíssim reduir la gravetat i la mortalitat associada de la Covid-19, això seria un gran avenç.

Probablement sigui així. Ara recuperem algunes de les investigacions iniciades quan la SARS va aparèixer, per la similitud genètica dels virus i per accelerar la vacuna de la Covid-19. Cal ser conscients que hi ha famílies senceres de virus d’animals en equilibri dinàmic amb transmissió a poblacions humanes i la inducció de mutacions adaptatives. Moltes d’aquestes infeccions tenen poca traducció en la patologia humana i els treballs de recerca que es fan en aquests temes són limitats. S’ha de triar el tema i la recerca es focalitza necessàriament en les amenaces immediates i potencialment més complicades.

Vivim temps de notícies falses, de presidents que s’automediquen, de venedors de fum que aconsegueixen les seves audiències. El moviment anti-vacunes és minoritari però té al darrere una indústria d’intervencions alternatives sense suport científic que el manté viu. L’OMS situa les posicions antivacunes com una de les deu prioritats sanitàries de la dècada. L’escepticisme vacunal condueix a tenir grups poblacionals mal vacunats o simplement no vacunats. Mentre els virus continuïn circulant, aquestes persones són vulnerables i tard o d’hora es produeixen encontres desafortunats. Al món occidental estem veient brots de nens amb xarampió i en un grapat de països tornem a tenir pòlio paralítica després d’anys de no tenir-ne cap cas. Tots els mal vacunats estan de nou en un perill innecessari.