Afluència mínima d’alumnes als centres de primària i les escoles bressol de les comarques gironines que ahir van obrir, “amb tota normalitat”, segons recalcaven des del Departament d’Educació, que valorava positivament la reobertura escolar, ja que d’aquesta manera es garanteix el servei. Des de la Ustec, el sindicat majoritari dels mestres, el seu portaveu, Xavier Diez, va definir-la com una “reobertura més simbòlica que real”, davant la qual la majoria de pares ha optat per “la prudència”. Entre les escoles que han obert, per exemple, a la de Mieres, a la Garrotxa, no hi ha assistit cap alumne d’infantil. Amb zero alumnes també s’han quedat l’escola Santa Fe i l’escola bressol de Medinyà. A Sant Julià de Ramis, tres nens han assistit al Castellum. A Sarrià de Ter, en canvi, ha augmentat més la ràtio amb 14 infants a l’escola bressol i 20 nens de primària a l’escola Montserrat. Al Baix Empordà, també ha estat escassa l’afluència d’alumnes a les poblacions que ahir reprenien les classes com ara Palafrugell o Torroella de Montgrí.A Palamós, per exemple, el curs que ha mobilitzat més alumnat és el de 6è, entre escoles públiques i privades, però amb baixa presència dels escolars d’infantil i l’alumnat d’ESO, i en espera de la resposta d’altres alumnes de batxillerat, avui, a l’escola Vedruna.A Sant Feliu de Guíxols, per posar un altre cas, dilluns s’hi van tornar a posar presencialment 30 dels alumnes de 6è de l’Escola Gaziel, però cap més d’infantil. I a la Vall d’Aro, les escoles també estan registrant més assistència dels alumnes que acaben primària, però no pas de la resta. La directora de l’escola Els Estanys de Platja d’Aro, Neus Costa, explicava que hi havien assistit 20 alumnes de 6è –menys de la meitat–, però només 6 dels 12 preconfirmats d’infantil (P3, P4 i P5). Malgrat això, continuaran oferint el servei per als més petits per la possibilitat que els progenitors trobin feina ecuperin en els pròxims dies.Les escoles de la Vall d’Aro s’han trobat, com en altres casos, amb manca de personal després d’eliminar els que estan en edats de risc o amb fills menors a càrrec del professorat, situació que Costa explicava que els ha fet reduir el volum de personal docent disponible a la meitat, d’una trentena a només 15. Per simplificar el final de curs, han ofert a les famílies que triïn dia i hora per a una entrevista personal i el lliurament de notes, que també trametran només telemàticament a qui ho demani.

De les 250 escoles que hi ha a la demarcació, no van obrir la de Bàscara ni l’Esculapi de l’Escala per una avaria a les canonades de subministrament. Quant als 75 instituts, no va obrir el de Sils perquè, a petició de l’equip directiu, Educació hi fa obres. El departament repara els lavabos i els degoters d’alguns dels espais, entre altres desperfectes. El personal docent fa atenció individualitzada i suport presencial amb cita prèvia. L’institut fa acompanyament tutorial presencial als alumnes de 4t d’ESO.

Tan el delegat de la Generalitat a Girona, Pere Vila, com el delegat territorial d’Educació, Martí Fonalleras, posaven èmfasi en la normalitat, tot i els baixos percentatges d’assistència, en part per una planificació per torns, en funció dels cursos, feta per les direccions dels centres escolars.

Els sindicats, per la seva banda, van criticar l’actuació unilateral d’Educació amb un pla “discutible”. En aquest sentit, Xavier Diez, de la Ustec, va considerar que, davant la “crisi més difícil de la seva història”, el departament hauria d’“haver-se assegut amb la comunitat educativa a buscar una sortida raonable al caos”. El secretari general de la federació d’educació de CCOO a les comarques gironines, Marcel Barbens, també va proposar una negociació de cara sl setembre “per fer un pla molt més estratègic”.

CCOO recull les possibles incidències, de les quals destaca la desinfecció dels centres, que “ha de fer el personal de neteja i no els docents”, o la falta de mascaretes FP2 infantils, si bé tots els centres han rebut gel hidrològic. Barbens incideix en la situació laboral d’altres sectors professionals de l’educació, com ara les vetlladores, els monitors de menjadors escolars i tot el sector del lleure i les activitats extraescolars.

En relació amb la necessitat de més espai per mantenir la seguretat entre alumnes, Martí Fonalleras va assenyalar que han començat a parlar amb ajuntaments “i s’haurà de mirar cas per cas”. (Informació elaborada amb Jordi Ferrer, Emili Agulló i Ramon Estéban)