La fiscal general de Minnesota, Keith Ellison, va augmentar ahir els càrrecs contra el policia que ja està detingut, Derek Chauvin, per la mort de George Floyd i l’acusaran d’assassinat en segon grau. També acusaran els altres tres policies que van participar en l’escena de còmplices de l’assassinat.

Les protestes continuen, però, a diverses ciutats dels Estats units. Les amenaces militars de Donald Trump no van fer efecte. Les manifestacions per exigir justícia per la mort de l’afroamericà George Floyd en mans de la policia i una reforma urgent per posar fi al racisme sistèmic dels Estats Units van créixer exponencialment, amb milers de persones als carrers del país, que van ignorar els múltiples tocs de queda imposats a les principals ciutats i van desafiar els tambors de guerra i divisió del president.

La vuitena jornada de protestes va ser una declaració d’intencions. En el moment de més tensió bel·licista de Trump, amb la Casa Blanca convertida en un fortí i amb centenars d’agents de seguretat per tot arreu, els manifestants van apostar per una reivindicació extremadament pacífica, sense gairebé aldarulls, amb escassos saquejos (només n’hi va haver uns quants a Nova York, amb uns 300 detinguts), i amb la consigna clara de no provocar situacions de caos. A Washington, les imatges de persecucions, incendis i càrregues policials van ser gairebé inexistents.

Trump continua amb l’obsessió de ser un líder contundent i implacable, i ahir a la matinada va arribar a la rodalia de la capital dels EUA un destacament militar de 1.600 efectius, vinguts d’arreu del país, per si fes falta un desplegament per controlar les protestes. Una mesura a la qual no dona suport el secretari de Defensa, Mark Esper, que ahir va expressar el seu rebuig a invocar la llei d’insurrecció que permetria omplir els carrers de soldats. Hores més tard es va anunciar que els soldats desplegats tornarien a les bases d’on van sortir.

El governador de Minnesota, Tim Waltz, va anunciar que s’investigaran les accions de la policia de Minneapolis durant l’última dècada per determinar si hi ha patrons de conducta discriminatòria instaurats a l’interior de les forces de seguretat contra els afroamericans. “No ho fem per acusar ningú personalment. Això és per canviar el sistema”, va dir la comissionada per als drets humans de l’estat, Rebecca Lucero.

La família de Floyd, per la seva banda, continua demanant que els agents implicats en la mort de l’afroamericà paguin el preu pels seus actes. “Estic convençut que se’ls acusarà abans que Minneapolis acomiadi Floyd i que descansi en pau”, va dir l’advocat Benjamin Crump. Roxie Washington, la mare de la filla de Floyd, va exigir justícia i va comentar, entre plors, que és incapaç d’explicar a la seva filla com va morir el seu pare. “L’única cosa que li puc dir és que no podia respirar”, va dir a la CNN.

Avui està programat un memorial públic a Minneapolis, abans que el cos sense vida de George Floyd viatgi a Houston per ser enterrat.