Tres quarts d’onze del matí. Hora punta de la vida de ciutat (en condicions normals). L’únic que priva la plaça dels Àngels d’una pau immaculada són quatre skates eixordadors. A la porta del Macba, una persona espera que obrin el museu dos mesos i mig després del tancament forçat per la pandèmia. Sola. Es diu Isabel (62 anys) i està impacient per entrar-hi. Amb mascareta i els requisits higiènics que facin falta (encara no ho sap, però a dins tindrà a la seva disposició tretze dispensadors de gel hidroalcohòlic, un circuit d’una única direcció per no creuar-se ningú...). “Necessito tornar a veure art.” Quinze minuts després acaba entrant. Sola. No cal ser un endeví per adonar-se que serà un dia de poc moviment al museu. Rebrà 64 visitants. Abans de la crisi, de mitjana eren un miler.

“A poc a poc la gent anirà venint”, deia un optimista Ferran Barenblit, el director, que confia en els dissabtes (a les tardes és gratuït). Per a 64 o per a 1.000, siguin veïns del barri o turistes de l’altra punta del món, el museu és “el mateix”. Què els ofereix en aquesta estranya rentrée? A més de la seva col·lecció d’obres, fins al 13 de setembre l’exposició de l’artista grec Takis, que si no hagués irromput la Covid-19 ja s’hauria clausurat. La seva comissària, i conservadora del museu, Teresa Grandas, explica que les obres han estat sotmeses a controls setmanals durant tota la quarantena.

El pròxim repte és muntar l’exposició Acció, que s’obrirà al juliol. Una mostra de performances, l’art del cos, és gairebé una contradicció en els temps que vivim. El muntatge serà “lent” i caldrà buscar solucions “peça a peça”. Es trobaran: l’art és un terreny adobat per a desafiaments. A la tardor, dos estímuls més per reconciliar-se del tot amb el Macba: Fina Miralles i Tony Cokes. A poc a poc.

El moment menys solitari d’aquest primer dia va arribar a dos quarts d’una del migdia. Un núvol de periodistes van seguir la visita que van fer, plegats, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i el tinent d’alcalde de Cultura, Joan Subirats, que dimarts ja havia acompanyat l’alcaldessa Ada Colau en la reobertura del Museu Marès i del Museu d’Història. Apartat de la comitiva, el gerent, Josep M. Carreté, revelava una xifra negra, negríssima, d’aquesta crisi: una pèrdua d’ingressos d’1,5 milions d’euros que haurien pogut ser 1,9 si no s’hagués planificat ràpidament un estalvi en les despeses. Tot això són càlculs provisionals fins a finals d’any. “Tenim el compromís de les administracions que ens cobriran aquests diners”, assegura Carreté. Tampoc, diu convençut, no s’han desentès del projecte d’ampliació, tot i que, amb un nou calendari realista, no estarà fet fins al 2023.

A micròfon obert, Vilallonga i Subirats van voler transmetre missatges de confiança al ciutadà i de suport al teixit museístic. Vilallonga va posar el focus en les estratègies digitals. Subirats va celebrar que a mitjan mes tots els museus ja tornaran a estar oberts. A parer seu, el de menys és que no ho hagin fet sincronitzats, el mateix dia, que era l’ideal de molts: “Els museus tenen característiques diferents.” Ahir es va conèixer la data de la represa d’un altre equipament, la Fundació Tàpies; millor dir dates, el 12 de juny ho farà de manera parcial i, una setmana després, el 19, ja de manera completa. A poc a poc.