No és habitual que expresidents i excaps militars dels Estats Units critiquin el govern en actiu, un decòrum i un respecte per la institució que, en el context actual, s’ha trencat definitivament. Diversos expresidents i exalts càrrecs militars estan alçant la veu contra Donald Trump, estripant la gestió que està fent de les protestes que omplen el país per exigir justícia després de la mort de l’afroamericà George Floyd.

Un dels més contundents va ser l’exsecretari de Defensa James Mattis, un dels pilars del primer equip de govern que va amassar Donald Trump en arribar a la Casa Blanca, que no es va deixar res al pap i va criticar molt durament el president dels Estats Units.

En una columna publicada a la revista The Atlantic, Mattis, que va dimitir del càrrec el desembre de 2018 per la disconformitat amb la política a Síria, va reprendre un president que “deliberadament no ens intenta unir (ni ho intenta), sinó que ens vol dividir”, un líder “sense maduresa” que es “burla” de la Constitució.

Trump, evidentment a través d’una piulada a través de la xarxa social Twitter, el va qualificar de “sobrevalorat” i es va felicitar que ja no estigui al seu gabinet.

Les crítiques de Mattis són un fet sense precedents en una estructura tan jerarquitzada i lleial com el Pentàgon, una raresa venint d’un general recentment retirat contra qui va ser el seu comandant en cap, i una demostració de la tensió i les desavinences entre els estaments militars i la Casa Blanca.

Hores abans del text de Mattis, l’actual secretari de Defensa, Mark Esper, s’havia resistit a mobilitzar l’exèrcit per reprimir les manifestacions. Les crítiques van fer que el president es retractés ni que fos parcialment del seu desig de militaritzar la resposta. “No crec que faci falta enviar l’exèrcit”, va dir en una entrevista realitzada pel seu primer cap de premsa, Sean Spicer.

Per la seva banda, tres expresidents han alçat la veu per criticar l’acció del govern de Trump. Fa uns dies, Barack Obama va demanar que el president “reconegui el rol corrosiu del racisme”; poc després George W. Bush va elevar els manifestants com a part de la “fortalesa” del país i va acusar de “no entendre el significat” del país els qui “volen silenciar aquestes veus”.

L’últim a afegir-s’hi va ser Jimmy Carter, qui en un comunicat força contundent va exigir al president Trump que rectifiqui, perquè els Estats Units “necessiten un govern tan bo com la seva gent”.

No sembla que el president estigui disposat a canviar. La Casa Blanca va despertar ahir encara més fortificada que abans, amb una nova tanca i ampliant encara més el perímetre de protecció. Dijous a la matinada, l’arribada de centenars de nous efectius de la Guàrdia Nacional a Washington van deixar una imatge distòpica, amb soldats cada vegada més armats i manifestants cada vegada més pacífics.

D’altra banda, ahir van començar a Minneapolis la sèrie d’actes en memòria de Floyd, que acabaran amb el funeral a Houston. Una cerimònia reduïda per les precaucions per la pandèmia de coronavirus, però que podria tenir la presència de figures rellevants de la societat nord-americana, inclòs l’exvicepresident dels EUA i virtual candidat demòcrata a la Casa Blanca, Joe Biden.

La família està més alleujada després de l’ampliació de l’acusació als expolicies implicats. Ahir Steve Jackson, exjugador de bàsquet i amic íntim de Floyd, va difondre un vídeo en què se’l veu alçant a collibè Gianna Floyd, la filla de sis anys de la víctima, que amb un somriure innocent crida que el seu pare “ha canviat el món”.