El pont aeri de la indignació tan sols ha tardat una setmana entre els Estats Units i França. En múltiples localitats franceses s’han organitzat en els últims dies grans concentracions contra el racisme i la violència policial. Unes protestes que no només reflecteixen la solidaritat internacional pel cas de George Floyd, sinó també els greuges per unes realitats locals en què les similituds entre les dues bandes de l’Atlàntic resulten més importants del que als polítics els agradaria creure.

El tret de sortida va donar-lo la concentració de dimarts passat davant del Tribunal de Justícia de París, en què van manifestar-se més de 20.000 persones malgrat ser un acte prohibit per les autoritats. Era una protesta prevista des de feia setmanes per demanar justícia pel cas d’Adama Traoré, un jove francès d’origen africà, de 24 anys, que va morir l’estiu del 2016 després d’una polèmica detenció policial. Aquesta, però, es va veure desbordada davant de la repercussió que han tingut les protestes antiracistes (i amb un cert aire de revolta ciutadana) dels Estats Units. “Floyd va ser assassinat amb una tècnica policial infernal que també es produeix a França”, assegurava a El Punt Avui Goachim Miltat, de 23 anys, present en la manifestació parisenca.

Lió, Marsella, Tolosa, Montpeller... En nombroses localitats s’han organitzat aquestes protestes, força més multitudinàries del que solien ser a França aquestes mobilitzacions antiracistes i contra la violència policial, que van continuar ahir a Lilla i avui a Rouen. Pancartes sobre el Black lives matter o accions amb el genoll a terra i el puny alçat; les referències al context nord-americà són nombroses, però també a realitats locals.

“La mort de George Floyd il·lustra la del meu germà petit. La nit en què el meu germà va morir va suportar el pes de tres dels seus cossos, (...) Adama Traoré va dir «no arribo a respirar»”, va denunciar Assa Traoré, la mediàtica germana d’Adama, sobre un cas irresolt després de quatre anys i en què es confronten informes mèdics contradictoris. En el cas de Marsella, també va recordar-se el de Zineb Redouane, una anciana algeriana de 82 anys morta a finals del 2018, després que una granada policial explotés al balcó de casa seva durant una manifestació dels armilles grogues. I també hi ha hagut referències a casos recents d’abusos durant aquest confinament a la banlieue.

Malgrat aquests exemples de violències policials, el prefecte de la policia de París, Didier Lallement, va assegurar dimarts que les forces de seguretat “no són ni violentes ni racistes”. Una negació de qualsevol acusació temperada per la portaveu de l’executiu, Sibeth Ndiaye. D’origen senegalès, ella va reconèixer que el cas d’Adama “genera una emoció legítima i encara molt present al nostre país”. Però en tot cas va fer una crida a la “calma”.