Ben pocs actors i militants independentistes posen en dubte la importància de l’ANC en el Procés. Sortosament en aquests deu anys nous actors i nous mètodes s’han incorporat a la lluita per la independència. Tanmateix, l’ANC continua essent un element determinant malgrat els seus errors i les seves febleses massa sovintejades. Ara mateix, el Procés viu un dels moments més contradictoris de la seva història: una lluita política per l’autodeterminació al bell mig d’una etapa de pandèmia amb totes les seves conseqüències, sanitàries, econòmiques, socials i polítiques. El sotrac ha estat tan sobtat i profund que deixa sense validesa qualsevol anàlisi i/o document estratègic previ com pot ser el full de ruta 2020-2021.

El nou escenari socioeconòmic català és greument lesiu a la lluita d’alliberament nacional i, per contra, les condicions polítiques en el marc general de l’Estat espanyol obren condicions positives per al Procés. Aquest joc obertament contradictori és el nou espai en què l’ANC i el seu nou secretariat nacional hauran de construir la seva estratègia.

Els pecats de paraula, obra i omissió són assumits pels tres grups parlamentaris independentistes com a elements determinants en defensa de la seva estratègia quan en el fons i en la forma no són altra cosa que el fruit de la seva manca de compromís independentista i, en conseqüència, dels seus tics autonomistes. Quin paper hauria d’exercir l’ANC en un moment de crisi aparentment terminal? Doncs no pas altre que el que va motivar la seva creació: ser la garantia de la irreversibilitat del Procés. No pas amb paraules sinó amb fets, emplaçant qualsevol actor que posi el Procés en perill. S’han d’acabar els fulls de ruta retòrics. Necessitem unitat estratègica consensuada entre els actors independentistes i no pot ser mai més una simple declaració d’intencions, ni un compromís tàctic i electoralista. Simplement ha de ser la suma d’accions i responsabilitats complementàries entre tots els actors en funció de l’especialització de cadascú per aconseguir la independència.

Dues premisses per fer efectiu el joc entre les tres potes –moviment social organitzat, Consell de la República i l’estructura institucional autonomista:

. No podem prescindir de cap actor

. Cal replanejar urgentment les funcions de cadascú.

És per això que l’ANC ha de fer un pas endavant i assumir amb urgència la corresponsabilitat de la coordinació estratègica a l’interior adaptant-la a les noves condicions de la lluita en aquesta etapa mitjançant un procés de debat i concertació entre tots els seus actors.