Des de la mort de l’afroamericà George Floyd pel genoll estrangulador d’un policia blanc de Minneapolis, avui fa dues setmanes, no s’havia vist als EUA un clam tan multitudinari: desenes de milers de persones van sortir, aquest cap de setmana, als carrers del país per exigir la fi del racisme i la brutalitat policial al país.

Les principals avingudes de les grans ciutats van quedar col·lapsades, dissabte al vespre, pels manifestants, en una coalició multiracial i especialment jove, un fet que la majoria s’explica pel temor de les generacions més grans a la pandèmia de coronavirus que encara està latent. En concentracions de tanta gent, el risc de contagi es multiplica exponencialment, però gairebé tots els manifestants duien mascareta facial.

Els crits de “Black Lives Matter” van ser constants arreu. A Washington, la capital, el diari The Washington Post calculava que “més de 10.000” persones van col·lapsar el centre de la ciutat. A peu de carrer semblaven moltes més, amb gent arribant per totes bandes en un ambient festiu i pacifista. La recentment rebatejada plaça Black Lives Matter, just davant de la fortificada Casa Blanca (amb més de 2 kilòmetres de tanca), va ser el punt de trobada d’una desena de columnes de manifestants que sortien de diferents punts de la ciutat.

No van ser, no obstant això, les manifestacions més multitudinàries viscudes a Washington durant el mandat de Donald Trump: va haver-hi més afluència a la Marxa de les Dones de 2017, just l’endemà de la presa de possessió del president, i a la Marxa per les Nostres Vides, organitzada l’any següent pels estudiants que van sobreviure al tiroteig a l’institut de Parkland.

Això va servir al mandatari per burlar-se de les convocatòries, felicitant-se perquè hi havia “molta menys gent a [Washington] DC de la que s’esperava”. A les altres grans ciutats del país, com ara Chicago, Nova York, Los Angeles i especialment Filadèlfia –vital per a les presidencials de 2020–, la xifra es comptava en moltes desenes de milers, en una demostració de força d’un moviment que, tot i això, encara té un futur incert sobre quant temps més aguantarà el torcebraç.

La nota dominant de totes era el pacifisme, un contrast amb els saquejos i aldarulls de quan va començar tot. Tant és així que Nova York va decidir, ahir, aixecar el toc de queda a la ciutat, després de dues nits pràcticament sense incidents en les mobilitzacions. I, d’altra banda, Trump va ordenar, ahir, que es retiri la Guàrdia Nacional de Washington. Les úniques protestes en què encara ahir es van registrar incidents pels xocs entre policia i manifestants van ser les del nord-oest del país, a Portland (Oregon) i Seattle (Washington). En aquesta última, els activistes estan organitzant una vaga general per a la setmana vinent.

D’altra banda, l’augment de les veus crítiques republicanes contra el president Trump no s’atura. Després de les crítiques de l’exsecretari de Defensa James Mattis i les “preocupacions” de la senadora Lisa Murkowski, ahir el The New York Times assegurava que, tal com va passar el 2016, l’expresident George W. Bush ja ha decidit que no donarà suport electoral a Trump. Tampoc hi donarà suport qui va ser el seu secretari d’Estat Colin Powell. Un gest que també repetirà el senador republicà i excandidat presidencial Mitt Romney. És probable que la llista creixi encara més en els 148 dies que falten per a les eleccions. Si no hi ha un daltabaix, Trump encara tindrà el suport i el vot dels actuals pesos pesants del partit.