El govern central no ha tingut el suport del PP per fer front a la pandèmia i tampoc el tindrà en la reconstrucció econòmica. Un error, tot i estar dins la lògica de confrontació que presideix l’actual legislatura amb l’antecedent d’una moció de censura. Un error del principal partit de l’oposició que deixarà que l’esquerra sumi majoria absoluta i fins i tot que Ciutadans i el PNB s’afegeixin al gran pacte de l’anomenada reconstrucció. L’oposició de Portugal es va posar a disposició del govern des del primer dia i les seves previsions de reconstrucció anuncien que seran millors que les espanyoles, avui a baix de tot fins que l’economia no es recuperi i pugui créixer un 7% del PIB i que l’atur no es torni a situar a un 15%. A Espanya el vaticini és que el PP i Vox quedaran al marge a l’espera de recuperar la majoria absoluta i amb l’únic objectiu de fomentar el guirigall. El panorama deixa clar que tenim Sánchez per temps i que ha quedat menys tocat del que s’intuïa. La crisi no la pot gestionar un govern dèbil i provisional. L’ha de gestionar un govern fort. Tot i que Sánchez haurà de fer retocs més aviat que tard malgrat els impediments de fer-los en un govern de coalició.

La mateixa medicina serveix per al govern de Catalunya. Ara per ara no tindrien cap sentit unes eleccions sense solucions a la crisi. Al govern català també li caldrien retocs en algunes conselleries que han passat sense pena ni glòria o bé que han tingut una gestió nefasta malgrat que el problema sigui global, com és el cas dels responsables de les llars de la gent gran. Tal com està la situació postpandèmia, els presidents Torra i Sánchez en els pròxims mesos, en sintonia i cada un amb les seves competències, han de continuar al capdavant per trobar solucions polítiques. Després que afrontin el futur.