En el pitjor panorama, i en espera de situacions econòmiques i socials molt més dures i complexes, el Consell de Ministres s’afanyava el 29 de maig passat a aprovar l’ingrés mínim vital (IMV). Un ajut que ha de ser decisiu per lluitar contra la pobresa severa i donar garanties a les persones excloses amb un ingrés que ens acosta a la mitjana europea. Una prestació que oscil·la entre els 462 euros per a aquells que viuen sols i els 1.015 euros per a unitats de convivència, i que garanteix una renda mitjana a les llars de 10.070 euros anuals per pal·liar les dificultats dels que subsisteixen amb menys recursos.

Per acollir-se a l’ajuda, s’ha de tenir la residència legal de més d’un any i els que no tenen feina s’han d’inscriure com a demandants d’ocupació. En tots els casos caldrà demostrar que els ingressos del 2019 no superen la renda garantida, que, en el cas d’una unitat familiar formada per dos adults i dos nens, tindria un límit de 10.500 euros. També s’atendran les sol·licituds dels que han quedat sense ingressos el 2020, però amb uns còmputs més ajustats que en deixaran fora molts dels que en els darrers mesos han vist empitjorar la seva economia fins al llindar de la pobresa.

“Encara se n’ha de desenvolupar el reglament, com ara el còmput dels ingressos i la compatibilitat amb les feines, que també s’inclou”, assenyala el secretari general del Departament de Treball, Josep Ginesta, que dona per fet que on no s’arribi amb l’IMV, s’hi arribarà amb la prestació de la renda garantida de ciutadania (RGC), que la Generalitat gestiona des del 2017.

“Amb independència de qui acaba pagant la prestació, el més important és poder atacar les desigualtats i la pobresa”, assenyala Ginesta, que no amaga el malestar per la “precipitació i les ganes de sortir” del govern estatal, sense un consens ampli amb la tramitació i evitant complementar-se abans amb les ajudes i la xarxa de protecció social dels territoris. I és que el nou ajut arriba per la porta gran, però deixa per a més endavant els convenis de gestió amb les comunitats autònomes i els ajuntaments que gestionen les pensions mínimes a la població més desvalguda.

La Generalitat ha reclamat, sense èxit, la gestió de l’IMV, com fa amb altres pensions no contributives com ara les jubilacions i les d’invalidesa. La comissió de govern de la renda garantida, que integren representants sindicals i empresarials, entitats del tercer sector i el món local, insistia fa uns dies en la urgència d’una gestió coordinada per evitar dobles itineraris i finestretes d’accés. Per evitar la burocràcia, es plantejava traspassar els beneficiaris de la RGC a la nova prestació.

La realitat, però, serà una altra de ben diferent. Segons ha anunciat el govern espanyol, a partir del 15 de juny ja es pot tramitar la prestació a través de la seu telemàtica de la Seguretat Social. S’estalviaran fer-ho les 100.000 famílies que rebran d’ofici l’ajuda estatal perquè ja són beneficiàries de les prestacions pel fet de tenir fills a càrrec que els atorga la Seguretat Social. Josep Ginesta estima que a Catalunya n’hi ha prop de 10.000 que no hauran de tramitar l’ajuda. El president espanyol, Pedro Sánchez, anunciava diumenge que les 225.000 persones beneficiàries cobrarien el 26 de juny.

Els primers beneficiaris de l’IMV podran ampliar la prestació amb el complement de les autonomies. A Catalunya, la RGC s’ha anat incrementant fins als 664 euros actuals per a una persona que viu sola.

La Generalitat, que al maig va destinar fins a 36 milions d’euros a prestacions de la RGC, veurà com, a partir d’ara, més de la meitat queda coberta pels fons estatals. “No ens agrada parlar d’estalvi. La prioritat serà donar cobertura a més col·lectius i revisar els imports màxims i mínims per ajustar la prestació al cost de la vida que tenim a Catalunya”, assegura el responsable del Departament de Treball.

Les entitats socials han lamentat que, una vegada més, com ja passava amb la RGC, quedin al marge d’aquestes rendes mínimes col·lectius vulnerables com ara els joves i les persones sense llar i en situació irregular.

Per aspirar a l’IMV, s’han de tenir entre 23 i 65 anys i ser resident legal al territori espanyol durant més d’un any. També cal demostrar que es viu sense ajuda dels progenitors com a mínim tres anys, mentre que en el cas de la RGC es requereix que sigui mig any. La prestació catalana, que es va impulsar el 2014 arran d’una iniciativa popular, s’atorga a aquells que han quedat sense ingressos dos mesos abans de fer la sol·licitud i inclou els perceptors de les rendes mínimes d’inserció.