El daltabaix econòmic generat pel virus torna a posar a prova un sector especialment resilient com el del llibre, que pot tornar a veure com la cadena de valor es transforma.

Una de les reflexions que han guanyat pes, de la banda de les editorials, és si cal cercar alternatives a la llibreria, com la subscripció o el micromecenatge. Són vies que permeten que el retorn econòmic del que s’inverteix en el llibre sigui gairebé immediat, mentre que en la distribució convencional, per recollir els fruits cal deixar passar bastants mesos. Petites editorials com Raig Verd, Pol·len Edicions i Tigre de Paper ja han optat pel finançament col·lectiu, que defensen com una manera d’aconseguir recursos financers per als llibres, que es poden difondre abans que surti i que pot gaudir en la seva recepció d’una comunitat de lectors ja fidelitzats.

Per a Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, “és cert que un 70% de les editorials són petites empreses amb una estructura financera delicada i que per això fan iniciatives com aquestes, però caldrà veure quin és el seu recorregut”.

Tixis pensa que en aquests moments el que cal és donar tot el suport possible a les llibreries, atès que “si funcionen, és més fàcil distribuir oxigen a tota la cadena de valor del llibre”. El cert és que el canal de venda de la llibreria segueix sent, amb un 80% de les vendes, hegemònic, davant la venda electrònica de llibre físic, un 15% i el llibre digital, un 5%. Com diu el secretari tècnic del Gremi de Llibretes de Catalunya, Marià Marín: “Abans de la pandèmia, la llibreria estava guanyant valor, i això crec que prosseguirà, com ha passat en altres països, en què entre el públic s’ha apreciat per damunt de tot la proximitat. En tot cas, veurem com el llibreter utilitza les xarxes socials per mantenir el vincle amb el client, amb recomanacions i altres avisos.”

Però també seguiran vigents debats vells com el de si el llibreter ha d’adquirir menys novetats, per no saturar la seva oferta. Com diu Marín: “Som al país que edita més llibres per habitant, hi ha una sobresaturació que demana racionalitzar la conservació del fons amb la novetat.” Per arribar a una situació ideal, com ara la de França, on “lectors amb més freqüència permeten absorbir les novetats sense que s’hagi de liquidar el fons”, Marín creu que cal treballar l’eina del Pla Nacional de Lectura, que inclou campanyes per apropar els llibres a la ciutadania, a través de tota mena de plataformes, des de l’escola a la llibreria fins al pas per la biblioteca. En aquest sentit, Patrici Tixis valora especialment iniciatives del pla com “donar 10 euros a nens de 6 anys per comprar un llibre i començar la seva biblioteca personal”. Amb tot, les editorials aquest any, i potser en l’avenir immediat, hauran d’ajustar la publicació de títols i tirades. Com diu, “enguany és clar que això passarà, perquè no hi haurà dotze mesos, sinó vuit o nou”: “Val a dir que, gràcies a la tecnologia, aquest ajustament ja s’estava fent, per adaptar-se a la demanda real.” Hom confia que el trasllat del Sant Jordi, almenys en el vessant editorial, al juliol pugui ajudar a tapar ferides i, de retop, avançar en la necessària desestacionalització de la venda del llibre. Com diu Marià Marín, “es pot aprofitar aquest estiu per ajudar a desestacionalitzar les vendes, una estratègia que ja s’observa arreu del territori, amb la celebració de moltes fires, de gèneres diversos i per a públics diferents”: “Cal seguir per aquest camí.” Amb el confinament, han aparegut nous lectors de llibre electrònic? Com indica Tixis: “El cert és que el comerç electrònic de llibre físic ha pujat del 15% al 20% i la venda de llibre digital d’un 5% a un 10%, i això ha estat així perquè la gent no tenia obertes les llibreries. Dubto que es consolidi com a tendència.” És cert, com diu Tixis, que “aquí, a la gent li agrada trepitjar llibreries”, i aquests dies hem de celebrar que la clàssica Ona obri a Barcelona un establiment de 1.000 m² que vol actuar com a dinamitzador cultural, talment com d’altres de la ciutat. Tanmateix, la realitat ens diu que més del 50% de les llibreries han hagut de fer ERTO, i més del 40%, demanar crèdits que, com diu Marín, “deixaran els llibreters collats durant quatre anys”. Pel que al futur que s’obre a les editorials després del sotrac, Tixis en fa la valoració següent: “Les que estiguin professionalitzades i l’estat d’alarma no els hagi enganxat en un moment de grans inversions, tiraran endavant, però les que esperaven el Sant Jordi per tapar forats tindran problemes.”