Sanitat a la Unió Europea
La sanitat mai deixa d’estar de moda, però en moments com els que estem vivint, com a conseqüència de la pandèmia de la covid-19, encara s’hi posa més. I quan es parla de sanitat, hi ha una dada que destaca per sobre de qualsevol altra: la despesa que un país hi dedica.
El gràfic de dalt recull, sobre una sèrie de països, la combinació de la despesa sanitària total en percentatge del PIB en euros del 2017, l’últim any publicat, recollit en l’eix d’abscisses, i el PIB per capita en euros del 2018, recollit en l’eix d’ordenades, expressades totes dues en números índexs, prenent com a base 100 les mesures de la UE-28.
Com es pot observar, el gràfic queda dividit en quatre quadrants, un cop preses com a línies definitòries les mesures 100 de la UE. En el quadrant inferior esquerre, es troben aquells països que tenen un PIB per capita per sota de la mitjana europea i que gasten en sanitat una part del seu PIB també inferior a la mitjana que gasta en sanitat la Unió Europea. Espanya es troba en aquest grup.
En el quadrant superior esquerre, es troben aquells països que estan entre els que es considera que tenen un PIB per capita superior a la mitjana europea, però una despesa sanitària inferior a la mitjana. Fixeu-vos en Irlanda.
En el quadrant superior dret, hi ha països que mostren una despesa sanitària i un PIB per capita superiors a la mitjana europea. I en el quadrant inferior dret, països amb una despesa sanitària major que la mitjana i un PIB per capita inferior; en aquest quadrant no es troba cap país. Vegem-ho.
Prenent com a referència la despesa sanitària que és el que ens interessa, en termes relatius, Espanya es troba en una posició relativament equilibrada. Gasta en sanitat més que la República Txeca, a pesar que el seu PIB per capita és igual al d’aquest país, però gasta menys que Portugal, i això que el seu PIB per capita és superior, tot i que gasta més que Itàlia malgrat tenir un PIB per capita inferior.
En el cas d’Irlanda podria sorprendre, si no es coneix el país, la distribució del seu PIB i del seu nivell de serveis públics. En aquesta línia només cal veure que el seu nivell de despesa sanitària és igual que el de la República Txeca a pesar que el seu PIB per capita és 100 punts superior al d’aquesta república. Irlanda és un país amb desequilibris enormes entre zones i amb una sanitat pobra.
Suècia i Alemanya.
Al final, la suma que un país dedica a la despesa sanitària segueix aquella figura que utilitzava el professor Paul Samuelson com a exemple: un país pot decidir consumir més canyons i menys mantega, o al revés, amb la qual cosa, números al marge, la pregunta hauria de ser: tenint en compte que el consum de despesa sanitària no té límit real, la ciutadania d’un país es troba, en termes mitjans, satisfeta amb l’atenció sanitària que obté? I en moments com el que estem vivint és quan aquesta pregunta té més sentit.
