“En la gestió dels ERTO hi ha hagut molt caos, però el pitjor encara ha d’arribar”

Carlors Berruezo, degà del Col·legi de Graduats Socials. ARXIU.

Estic en actiu des de l’any 1978, i no havia vist mai cap crisi com aquesta

Reivindiquem que es tinguin més en compte els professionals de temes laborals

Anna pinter - barcelona

Carlos Berruezo és el degà del Col·legi de Graduats Socials que agrupa les delegacions de Barcelona, Lleida i Girona. El Col·legi compta amb, aproximadament, 3.000 col·legiats en exercici, el 90% dels quals són propietaris de gestories que assessoren en temes laborals el teixit empresarial català de menys dimensió. La seva tasca diària va des de la gestió de nòmines fins a temes relacionats amb la Seguretat Social, la tramitació d’ERO, les prestacions, etc. Amb la pandèmia sociosanitària, aquest col·lectiu ha fet una feina ingent per poder assessorar i tramitar l’allau de procediments com els ERTO i les exempcions a la Seguretat Social de les empreses que han vist paralitzada la seva activitat per la covid-19. “Hem treballat quaranta-vuit hores al dia”, diu Berruezo.

Com ha viscut el col·lectiu de Graduats Socials aquest esclat de la pandèmia i l’afectació sobre l’activitat econòmica?

Ha estat una situació caòtica, hem hagut de treballar moltíssimes hores, perquè tot el teixit productiu s’ha vist afectat de manera generalitzada. El col·lectiu assessora el 60% de les pimes i els autònoms en temes laborals, fiscals i comptes anuals de petites societats, i amb la pandèmia s’han hagut de fer molts tràmits excepcionals. Som com un metge de capçalera, i no donàvem a l’abast.

Quina ha estat la principal particularitat d’aquesta crisi?

Hi ha hagut moltíssimes casuístiques diferents en cada empresa, la qual cosa ha fet multiplicar exponencialment els tràmits. La feina ha estat altíssima. A diferència de quan un empleat es queda a l’atur i tramita el seu procés, en el cas dels ERTO només els podem presentar nosaltres, així que s’han generat molts colls d’ampolla. No podem oblidar, tampoc, que en poc temps al Servei d’Ocupació Públic Estatal (SEPE) els van entrar 4 milions de sol·licituds. Gestionar aquesta dimensió de casos és un fet històric, incomparable a cap altra crisi. Em consta que des del SEPE s’ha estat treballant moltíssim, però ha estat inassumible.

Segons dades oficials, a Catalunya, a finals de maig, es van arribar a registrar 70.000 persones afectades per un ERTO que no havien rebut el subsidi. Per què aquests retards?

Per poder acollir-se a un ERTO s’havia d’acudir a tres administracions diferents: la Generalitat, la Tresoreria de l’Estat i, a més, informar el SEPE. Un autèntic trencaclosques, amb l’agreujant que si una peça estava mal posada ja no encaixava i deixava el procés paralitzat. Un dels problemes afegits ha estat que la llei de protecció de dades ha suposat un pal a les rodes per agilitzar els processos de tramitació dels ERTO. Hi havia empleats a qui per errades de transcripció de les seves dades, per exemple, no els podíem fer les correccions perquè hi havien d’accedir personalment. Estic en actiu des de l’any 1978, i no havia vist cap crisi igual, perquè aquesta ha tingut una afectació global. Evidentment, primer sanitària però, després, econòmica.

Heu trobat a faltar en tot aquest procés d’alarma sociosanitària més consideració amb els professionals amb la redacció dels decrets llei?

En només un mes, s’han aprovat divuit decrets llei, que s’han fet a corre-cuita i amb reiterades correccions amb posterioritat. Entenem que quan es va contrarellotge no es pot fer tot, però en el cas dels ERTO hi ha hagut molt caos. Cada dia hi havia modificacions sobre la marxa. Tot i això, el pitjor encara ha d’arribar, perquè quan s’acabin els ERTO per força major vindran els ERO per motius productius. Són previsibles en el món de l’hostaleria, per exemple, ja que no podran mantenir el mateix nombre d’empleats si la capacitat la tenen al 50%.

A Catalunya s’han aprovat un 97% dels expedients de regulació d’ocupació per força major. Per què ha estat tan elevat?

Aquí hi ha hagut molt bona coordinació amb el Departament de Treball. Considero que en tota aquesta crisi, el departament ha sabut reaccionar i ha funcionat molt bé. De fet, va crear un expedient específic per tramitar els ERO de força major, en què s’especificava molt clarament els requisits que s’exigien per ser acceptats i això ens ha facilitat molt la feina. Amb el Departament de Treball hi ha hagut una relació molt estreta amb els professionals.

Quina valoració feu de la possible derogació de la reforma laboral?

Una derogació de la reforma laboral seria innecessària, però en canvi considero molt acceptable la modificació d’alguns dels punts que no funcionen bé, tal com s’ha fet amb la reforma de l’article 53 referent als acomiadaments per baixes per malaltia, que trobo bé. Es parla de la possibilitat d’eliminar els convenis d’empresa en favor dels sectorials, tot està per veure, però el que sí que reivindiquem és que tinguin més en compte els professionals i els experts de l’àrea laboral a l’hora de decidir modificacions, que no comptin només amb patronals i sindicats.