Un 32,6% del total dels empleats d’arreu de l’Estat, és a dir, un de cada tres, podria treballar des de casa, segons un informe de CaixaBank Research, que sosté que des que es van començar a implantar mesures de confinament el país s’ha situat “molt a prop” d’aquest potencial màxim, al voltant d’un 30%.

L’informe del servei d’estudis de CaixaBank, titulat La COVID-19 dóna una empenta al teletreball, manté que aquest 32,6% és el percentatge d’empleats que “podria potencialment” portar a terme la seva tasca en remot. A més, apunta que el 2019 només un 8,3% dels ocupats a Espanya tenien la possibilitat de treballar des del seu domicili, ja fos habitualment o de forma ocasional.

Actualment, l’Estat se situa clarament per sota de la mitjana en termes de teletreball, amb aquest 8,3%, enfront de la mitjana de la UE, del 16,1%, i molt lluny d’economies líders en teletreball a l’eurozona, com els Països Baixos (37,1%) i Luxemburg (33,1%).

L’estudi recorre a una metodologia elaborada per dos investigadors de la Universitat de Chicago (Jonathan I. Dingel i Brent Neiman) sobre el potencial de teletreball de cada professió, que estimava que un 37% dels empleats dels EUA podrien teletreballar, i l’aplica a les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA).

El resultat és que “en general, el potencial de treballar des del domicili és una mica superior per a les dones -encara que no detalla exactament en quants punts més que els homes- i que augmenta amb l’edat i el nivell educatiu”.

És a dir, que les persones amb graus universitaris i superiors tenen un 51% de potencial de fer teletreball, mentre que aquest percentatge es redueix fins al 11% en el cas dels que només tenen estudis inferiors al batxillerat.

L’informe sosté que la potencial mitjana del teletreball a l’eurozona -entesa com l’antiga UE, amb 28 països- és de el 37,7%, una mica més gran que el d’Espanya, per la “elevada capacitat de països molt avançats respecte a la feina en remot”, com Luxemburg, amb un potencial del 53,4%; Suècia, amb un 44,2%; o el Regne Unit, amb un 43,5%.

Les diferències entre els països s’expliquen per la disparitat en les composicions sectorials de les seves economies, de manera que “les economies amb major pes de serveis de valor afegit, com la informació, les comunicacions o els serveis financers, presenten un major potencial de teletreball que els països on prevalen sectors com la construcció o el comerç minorista”, recorda l’informe.

En aquesta línia, l’estudi relaciona el potencial per al teletreball amb el possible impacte econòmic de la pandèmia, i creuant previsions econòmiques fetes a l’octubre de 2019 amb altres d’abril de 2020 conclou que “els països amb una alta capacitat per al teletreball sembla que són els que es veuran menys afectats pel xoc del coronavirus”.

I és que, encara que les conseqüències econòmiques del xoc “dependran de moltes variables”, reconeix l’informe, “el potencial dels treballadors per dur a terme les seves tasques des de casa és un mecanisme important per mitigar els efectes del confinament”.

D’altra banda, CaixaBank Research esmenta dos estudis recents, un de la Comunitat Valenciana i un altre d’Eurofound, que calculaven en un 30% els empleats que han estat treballant en remot i des dels seus domicilis des que es van començar a implementar les mesures de confinament, i apunta que aquest percentatge és una xifra “molt pròxima” al potencial estimat de teletreball per a Espanya.

L’estudi també relaciona el potencial de fer teletreball en cada sector amb l’impacte econòmic derivat de la pandèmia, i conclou que “els sectors que més van patir l’impacte econòmic de la COVID-19 en les últimes setmanes de març es caracteritzen per un menor potencial de teletreball”, com les activitats artístiques o recreatives, així com el comerç minorista, l’hostaleria i el transport.

En canvi, activitats com les telecomunicacions o les activitats financeres “tenen un major potencial de teletreball i han aconseguit mantenir un major grau d’activitat”, afegeix.

“El teletreball s’ha revelat com una peça fonamental de l’activitat econòmica, donada la situació que vivim. Aquelles empreses que aconsegueixin implantar-lo satisfactòriament podran sostenir la seva capacitat productiva de manera més sòlida”, conclou.

I afegeix que en altres casos hi ha el potencial de teletreballar, però “cal invertir en el capital digital necessari”, així com en el capital humà.

L’informe sosté, en aquesta línia, que “després de la crisi del coronavirus és molt probable que les empreses redoblin la seva aposta per la transformació digital, el que podria facilitar que el teletreball continuï creixent”.