Nombrosos joves manifestants prodemocràcia han emprès el camí de l’exili les últimes setmanes, després dels anuncis de les lleis de l’himne xinès i la recentment ratificada per l’Assemblea Popular Nacional Xinesa llei de la seguretat. Aquesta nova onada de joves que han fugit han escollit països com ara el Regne Unit, el Canadà o Taiwan com a destinacions principals en la seva fugida, segons han informat diversos mitjans de comunicació de la regió. La majoria dels activistes a favor de reformes democràtiques a Hong Kong, amb càrrecs penals per les manifestacions, han marxat les últimes setmanes fugint de la llei, segons va informar el South China Morning Post, que explica l’experiència de diversos joves que han marxat del país els últims dies.

La presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, va assegurar la setmana passada als ciutadans de Hong Kong que el seu govern proposaria mesures especials per ajudar els demòcrates de la ciutat. Tsai va informar que formaria un comitè ad hoc per elaborar un pla d’acció humanitària per a aquelles persones provinents de Hong Kong. A més, la presidenta va assegurar que l’executiu destinarà un pressupost especial i recursos per al programa, que es llançarà tan aviat com sigui possible per atendre les necessitats dels hongkonguesos que vulguin exiliar-se a l’illa. Les últimes setmanes, la premsa de Hong Kong havia estat molt crítica amb l’actitud de Tsai per no emprendre cap acció envers el nombre creixent de joves activistes prodemocràcia que s’autoimposaven l’exili en aquesta illa.

La convenció del refugiat de les Nacions Unides del 1951 va encunyar el terme refugiat per definir els individus que no poden o no volen tornar al seu país a causa d’un “temor fundat de ser perseguits per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social determinat, o opinió política”. El Canadà, un dels països que més refugiats ha acollit els últims anys, ha assegurat que 46 ciutadans de Hong Kong van tramitar sol·licituds d’asil en aquest país en el primer trimestre de l’any. Del Regne Unit i de Taiwan no hi ha dades, tot i que s’estima que a Taiwan i al Regne Unit s’hi han desplaçat les últimes setmanes diversos centenars de persones.

Un dels activistes que va decidir emprendre el camí de l’exili, ja l’estiu passat, va ser Brian Leung després d’adreçar-se a la premsa el juliol de l’any passa’t sense mascareta, i defensant el dret d’expressió dels manifestants durant les setmanes amb més conflictivitat als carrers de l’excolònia britànica. Leung és ara estudiant de la Universitat de Washington i és un ferm partidari de la lluita no violenta, tot i que ha assegurat en diversos mitjans que l’ús de la força era “a vegades justificable”.

Un altre dels exiliats, aquest després de l’estiu, és l’extreballador del consolat britànic a la ciutat Simon Cheng, que va ser arrestat, interrogat i torturat per la policia xinesa durant 15 dies durant un viatge de feina a la veïna ciutat de Shenzhen abans de marxar al Regne Unit. Des d’allà ha denunciat el totalitarisme i l’expansionisme xinès, tot demanat la concessió d’asil als hongkonguesos, per protegir les seves vides i els seus drets.

Leung ha demanat a la comunitat internacional atenció per als joves activistes que es veuen forçats a prendre una decisió dramàtica: “O anar a la presó o marxar a l’exili.”