Si bé és cert que les borses van patir la setmana passada, i les accions van caure arreu del món, els bons dels governs i els valors refugi van aguantar amb solidesa, així que, tot i l’onada d’aversió al risc, els bons dels països perifèrics de l’Eurozona van poder acabar la setmana sense patir gairebé canvis, el que vol dir que la resposta del BCE a la crisi està assolint de moment els resultats esperats.

És inqüestionable que el missatge que va donar la Reserva Federal, tot assegurant que els tipus d’interès no pujaran a curt i mitjà termini, ha refredat els ànims dels inversors, que ara exhibeixen una evident por al risc, com constaten els analistes de la fintech Ebury en el seu informe setmanal.

Pel que fa a les divises, l’euro es va beneficiar de la solidesa dels bons i la resposta del BCE, i per això només va patir la setmana passada una caiguda lleugera. Per a aquesta setmana, no s’espera que es publiquen dades que puguin alterar el curs de la divisa, si bé les dades d’inflació del dimecres vinent ens haurien d’anunciar quina és la dimensió del perjudici pel bloqueig en una part de l’oferta i la demanda de l’economia. Hom espera que la moneda comunia es cotitzi principalment d’acord amb el que passi fora de les seves fronteres.

Pel que fa al dòlar, si vam veure la setmana passada com el dòlar no podia exhibir en tota la seva plenitud l’estatus de divisa segura quan queia el mercat de valors, dimecres passat, després que parlés la Reserva Federal, aquesta setmana, les dades de vendes minoristes i de producció industrial del mes de maig haurien de donar una idea més clara de l’abast del rebot del mes de maig. Com passa sempre, l’indicador més significatiu de la crisi arribarà dijous, quan es publiquin les dades setmanals d’atur i sol·licituds d’atur. Tampoc no cal obviar l’efecte que pugui tenir, com ja va passar la setmana passada, l’augment d’infeccions per coronavirus a determinats estats dels EUA.