Un disbarat. Ja sigui la xifra dels 15.000 milions si parlem d’impacte directe o dels 28.000 milions si parlem d’impacte global. I si parlem de destrucció de llocs de treball, igual. Ara ja estem veient que les pernoctacions aquest any 2020 poden caure entre un 57 i un 69% i la xifra de visitants caurà entre un 41 i un 53%.

Crec que hi ha més matisos... Intuïm, com dius, que el Pirineu o paratges del litoral es recuperaran molt millor que els espais urbans, que seran vistos com entorns més massificats i, per tant, seran destins menys desitjats. Les destinacions que puguin ser percebudes com a espais massificats es recuperaran més a poc a poc.

És evident que els espais naturals sense grans concentracions atrauran a la majoria, i a Catalunya sortosament en tenim molts: mig país és paisatge natural. També hi ha uns tipus d’establiments que preferiran els turistes: els càmpings o les cases rurals, per exemple, i, per sort, a casa nostra en tenim molts i molt preparats. En aquests nous temps la gent voldrà anar a llocs on no hagi d’entrar en contacte amb masses de gent, on hi hagi espai.

El sector ha sortit de crisis anteriors i sempre s’ha adaptat als canvis. Jo confio plenament en la capacitat d’ara de tornar-se a adaptar. Si mirem els darrers vint anys, és increïble amb el que s’ha hagut de bregar: el 2003, per exemple, va irrompre el baix cost i va canviar el concepte de mobilitat. El sector s’hi va adaptar. Van aparèixer i es van consolidar les grans plataformes de comercialització. I el sector s’hi va adaptar. Van aparèixer nous mercats, van arribar els russos, els asiàtics..., i el sector s’hi va adaptar. Va aparèixer el fenomen de l’economia col·laborativa, van passar la crisi del 2008... El sector s’ha adaptat a tot i ara ho tornarà a fer. És veritat, però, que perdrem coses pel camí.

A Barcelona ciutat, per exemple, on el 83% de la demanda és turisme internacional i només el 17% és mercat domèstic, català i espanyol, evidentment li costarà més recuperar-se. No és el mateix que en territoris com la Costa Daurada o el Delta de l’Ebre, on el mercat domèstic, espanyol i català, els genera el 51% de les pernoctacions. La Costa Brava té una relació menor amb el mercat espanyol perquè depèn més del mercat català i francès, per la proximitat, i en aquest cas ja veurem què passa amb els francesos, però confiem que acabin venint com sempre i que ho facin aviat.

Hem començat a veure en les darreres setmanes com les consultes de determinats mercats pel que fa a fer un viatge o la possibilitat de viatjar tenen una evolució positiva. Igual que les reserves d’allotjament i de bitllets d’avió. Hem vist com a mesura que ens hem anat apropant a una recuperació de l’activitat les consultes sobre la nostra destinació han anat pujant. A les xarxes socials, en les darreres setmanes a poc a poc la referència de Catalunya associada a la idea de viatge o turisme ha anat creixent en relació amb la referència de Catalunya associada a la pandèmia, que va disminuint.

Les últimes setmanes hem fet enquestes al mercat espanyol, 750 cada setmana. Preguntàvem dues coses a cada persona: una, si tenia previst fer vacances aquest any i, dues, si les faria a l’Estat. Amb una repetició bastant regular, aproximadament el 37% dels enquestats deien que sí, que farien vacances o que en volien fer. I d’aquests, entre el 80 i el 85% ens deien que segur que farien vacances dins l’Estat. Si combines aquestes dues variables sobre un mercat potencial de 47 milions de turistes, et trobes que el mercat es redueix a 16 milions. I d’aquí ens hem d’alimentar tots!

La conclusió és que amb el mercat domèstic, que necessitem de totes totes, no en tenim prou. La reobertura avui de les fronteres és importantíssima perquè obre la porta a la recuperació de la possibilitat d’operar amb mercats internacionals. Si no venen turistes de fora [l’any passat a Catalunya van venir més de 19 milions de turistes estrangers] farem curt.

Tot això no ens ha anat gens bé i així ho vam dir a la secretaria d’Estat. La informació sobre les quarantenes ha tingut un efecte molt negatiu sobre els mercats. A França, per exemple, que és el nostre principal mercat per la proximitat i perquè ens n’arriba tanta gent per carretera, la reacció davant la imposició de la quarantena va ser immediata i es van aturar les reserves. És molt fàcil generar soroll i molt difícil després corregir-ho, perquè a França, més enllà de si la quarantena era només per l’estat d’alarma o no, el que els va arribar era un missatge que confonia, que després va provocar una reacció de reciprocitat. També hi va haver confusió amb Portugal, amb qui finalment s’obrirà la frontera, amb acord, l’1 de juliol. Entenc la complexitat del moment, però hauríem de ser molt curosos.

Ja ho és ara. El nostre primer mercat internacional és el francès, que arriba essencialment per carretera. Barcelona té una demanda més internacional i de mercats més allunyats, el nord-americà per exemple, però aquest any les vies per on entra aquest turisme no està clar que estiguin operatives. Precisament per la dificultat que tindran per arribar els visitants de l’Orient Mitjà o dels Estats Units, Barcelona ha de fer un replantejament i propiciar un vincle amb els mercats més propers a on es pugui arribar d’una altra manera. En cotxe, per exemple.

La revolució del 5G encara canviarà més els congressos a distància. Com ens trobem nosaltres, ara? En principi per al setembre i l’octubre es mantenen el 75% dels esdeveniments programats, tot i que preveiem que de cara al 2021 els aforaments dels congressos es podrien arribar a reduir fins a un 25%. Ara bé, si parlem d’Europa, la caiguda és brutal. Segons les estimacions que tenim, l’activitat del turisme de reunions caurà un 58% el 2020.