“No, gràcies senyoria.” El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendenta Teresa Laplana, l’exdirector general dels Mossos, Pere Soler, i l’exsecretari general d’Interior, Cèsar Puig, van repetir ahir aquesta frase, en el torn de la darrera paraula, davant el tribunal de l’Audiencia Nacional, que en 31 sessions, amb l’aturada per la crisi sanitària, els ha jutjat amb l’acusació final de sedició o de desobediència pels fets del 20-S i l’1-O. L’exdirecció policial no necessitava aclarir res que no haguessin exposat els seus advocats, de forma diàfana i tècnica: “Ni són sediciosos ni van desobeir.”

Al migdia, la penalista Olga Tubau va tancar emocionada el seu informe de prop de deu hores en dos dies en defensa de Trapero i Laplana citant una frase del ministre Manuel Alonso Martínez i autor de la llei d’enjudiciament criminal de 1882 encara en vigor: “Un ciutadà d’un poble lliure no ha d’expiar les faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència de l’egoisme de l’Estat. Això els tribunals ho poden evitar.” Tubau va demanar l’absolució dels dos funcionaris policials.

Abans, la penalista va tornar la referència del fiscal Pedro Rubira al cas Segundo Marey (de qui Tubau va ser la seva advocada i va assolir la condemna pel seu segrest pel GAL), recordant-li que la sentència del Suprem d’aquell cas sosté que l’ús de la força policial ha d’estar en congruència amb els principis legals d’oportunitat, proporcionalitat i congruència, com va insistir Trapero per l’1-O i que li recriminen el coronel De los Cobos i la fiscalia.

El penalista Cristóbal Martell va salpebrar el seu informe amb jurisprudència i expressions divertides però lúcides, com ara qualificar el seu defensat, Pere Soler, de “hooligan de la independència”, però que cap dels seus actes el poden condemnar com a autor d’una sedició ni desobediència. També va retreure als fiscals, que demanen deu anys de presó per a Trapero Soler i Puig, de voler fe r por amb la sentència del Suprem contra els independentistes “dient-nos que ve el papu, que ve el papu”. L’advocat hi va afegir que “és intolerable” i de poca “lleialtat processal” per part dels fiscals el fet de no haver deixat clar que el tribunal de l’exdirecció policial “és lliure i sobirà”, ja que ha de jutjar les accions dels acusats, i el Suprem ja va admetre que no podia projectar-se en altres causes obertes.

L’advocat Fermín Morales, didàctic, també va sostenir que “l’omissió no és aplicable en el delicte de sedició ja que és un delicte de resultat i acció, com és un alçament tumultuari”. Va qualificar les acusacions de la fiscalia cap a Cèsar Puig d’ “eslògans” i va insistir que el 2011 es va redefinir el paper de la secretaria general d’Interior, que vetlla pels recursos del cos policial sense tenir poder en els comandaments. I va recordar que el Suprem no va condemnar el conseller d’Interior per malversació en el seu departament.