El govern espanyol es va deixar de barallar amb les xifres de defuncions i amb les sèries històriques i, després d’haver deixat de comptar els decessos des del 7 de juny, finalment ahir va actualitzar la xifra de morts per coronavirus: 28.315. La xifra incorpora ara 1.179 defuncions no comptades –les últimes dues van ser ahir– des de l’últim balanç del 7 de juny als 27.136 en què l’estadística oficial es va aturar. L’abast del drama, però, podria ser encara major, perquè la nova xifra suposa el 70% de l’excés de mortalitat de 43.340 persones recollit pel Sistema de Vigilància de Mortalitat Diària (Momo), que té la virtut de constatar totes les morts que excedeixen de la xifra habitual esperada en un determinat període de l’any –si no s’anoten no hi pot haver enterrament– però que, alhora, té el defecte de no consignar-ne la causa. “És possible que una part no menyspreable d’aquesta estadística del Momo siguin morts per Covid-19, però no ho sabrem fins que no s’hagin revisat tots els certificats mèdics de defunció”, va avisar ahir el doctor Fernando Simón, el director del Centre d’Alertes i Emergències Sanitàries, al costat del ministre de Sanitat, Salvador Illa.

Tot i que el del doctor Simón ha estat un rostre fix cada dia durant l’estat d’alarma decretat el 15 de març, el recompte de les defuncions és una polèmica que ha perseguit el govern espanyol durant tota la pandèmia, i en la qual el Ministeri de Sanitat es queixa de carregar sovint amb la impopularitat quan la inconcreció de les dades venia de les comunitats. I l’anomalia de no tenir un balanç actual des del 7 de juny es va corregir ahir, dotze dies després i a només 24 hores d’expirar l’alarma aquesta mitjanit. “Soc conscient que el nombre total de morts ha generat certa controvèrsia, i ho lamento per la part que em toca, però ens hem vist obligats a realitzar un canvi en el sistema de vigilància per ajustar-lo a l’evolució de l’epidèmia, i ara les comunitats han tingut un termini per actualitzar les seves bases de dades i completar les fitxes dels pacients de forma individualitzada, i això ens ha permès confirmar la xifra total de morts amb el diagnòstic de Covid-19”, va relatar Simón. Davant les crítiques del PP i Vox de maquillar a la baixa el nombre de morts per així salvar la gestió de Pedro Sánchez, Simón és clar: “No hi ha hagut intenció d’ocultar ni de rebaixar les defuncions; el que sí que hi ha hagut són errors.”

A l’hora de fer balanç, Illa i Simón van confirmar que el sistema sanitari va viure a prop del col·lapse la setmana del 5 al 12 d’abril: el 50% dels llits d’hospital i el 85% dels llits d’UCI (5.500) van ser ocupats per pacients de Covid-19. Actualment hi ha 1.994 hospitalitzats per coronavirus, entre ells 312 a les UCI. En l’últim mes, el balanç és de 34 brots, que han afectat 982 persones, però ara només n’hi ha nou d’actius, cap d’ells a Catalunya. “Tots els brots estan sota control”, va tranquil·litzar Illa.

Pel que fa a l’etapa que La Moncloa bateja com a “nova normalitat” i que la Generalitat anomena “de represa”, la durada vindrà fixada per la vacuna. Tot i que molts experts avisen que la mitjana històrica que triga una vacuna des del laboratori fins al carrer és de deu anys, el doctor Simón és optimista i creu que arribarà el 2021. “Els processos administratius i industrials ara se solapen per estar a punt, i això fa que es redueixin molt els temps. Podria ser que estigués llesta a finals d’any perquè ens vacunem tots, però és més possible que estigui llesta a principis de l’any que ve”, va dir. De les 300 candidatures de vacuna, Simón avisa: “Algunes seran útils per reduir la mortalitat; altres, per reduir la transmissió... I cadascuna s’anirà produint en el moment en què demostri eficàcia. No sabem si la vacuna que més ens interessi serà la primera, la segona o la quinzena. Haurem de començar a vacunar amb la primera que hi hagi, perquè si es posa al mercat és perquè té un efecte beneficiós.”