No deixa de ser curiós que ara que es necessiten llums llargues per identificar les urgències del futur més immediat –la reconstrucció de l’economia devastada per la Covid-19 i el blindatge sanitari en previsió de nous rebrots–, la història torni a fer acte de presència per barrejar-se amb aquest present confús a través de les figures de Winston Churchill i Charles de Gaulle, dos grans estadistes del segle XX enfrontats per les seves fortes personalitats però alhora units per l’interès superior d’alliberar Europa del monstre del nazisme.

El primer ministre britànic ha tornat a l’actualitat amb l’onada revisionista del llegat colonial que ha propiciat la mort de l’afroamericà George Floyd a mans de la policia. I De Gaulle ha reaparegut amb motiu del 80è aniversari del seu famós Appel del 18 de juny del 1940, quan, des dels micròfons de la BBC, a Londres, va fer una crida als francesos a resistir l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial. El seu últim successor, Emmanuel Macron, va viatjar dijous a la capital britànica per commemorar aquella històrica intervenció radiofònica i distingir la ciutat amb la Legió d’Honor per l’acollida i la protecció que va dispensar al general de l’anomenada França Lliure.

Assetjat per una baixada de la popularitat (al voltant del 38%) i un clima de fortes divisions internes que la crisi sanitària no ha fet més que exacerbar, Macron, el president de les reformes liberalitzadores forçat ara a recórrer al proteccionisme d’estat, necessita donar un nou impuls a la seva presidència. I, en aquest sentit, no ha dubtat a servir-se de l’esperit patriòtic de De Gaulle per intentar unir la població en la guerra contra la Covid-19 i en l’esforç de reconstrucció que ara toca afrontar. De cara a l’exterior, el dirigent centrista intenta erigir-se, al costat de la cancellera Merkel, en el líder visionari de la Unió Europea postpandèmia.

Però la visita del president francès ha servit també a Londres per mirar d’enfortir la relació amb el veí amb què històricament ha competit, ara que el Brexit farà entrar els britànics en una dimensió desconeguda. El diari The Guardian advertia que la Gran Bretanya i França, com també la resta de països europeus, “es necessiten mútuament com a aliats” en un món dominat per superpotències armades “amb uns valors diferents dels nostres cada vegada més marcats”. De Gaulle va vetar dos cops l’accés britànic a la llavors Comunitat Econòmica Europea. Mig segle després, Macron i els seus homòlegs hauran de llegir bé el moment i calibrar la relació més convenient amb el ja antic soci.