Al començament de la pandèmia vaig anar a comprar un dia i el noi de la fruita em va dir: “Aquest guió l’has escrit tu?” Tot plegat és cert que sembla un guió. El plantejament és clar: un virus ataca la humanitat i la gent ha de viure confinada. El segon acte seria la crisi i el confinament amb les seves conseqüències dramàtiques. El final d’aquest nus sembla positiu: a poc a poc la humanitat se’n surt i tot podria tornar a la normalitat, però segons les regles del drama, si aquest és el final del nus, el tercer acte es presenta complicat... Així que esperem que la ficció continuï sent ficció i la realitat segueixi regles menys dramàtiques. I els bons trobin la vacuna i la humanitat sigui una mica més solidària. Fi.

Ja s’han fet algunes coses. Pel que he sentit i parlat amb els companys, poques ganes tenim ara mateix d’escriure sobre la pandèmia i seguir explotant un tema que la gent té més ganes de superar que cap altra cosa. És tot massa recent. Potser amb la perspectiva sortiran coses, però tampoc es van fer pel·lícules sobre la Guerra Civil el 1940. Són unes històries que s’acaben de viure i són prou fortes. No crec que surti gaire cosa a iniciativa dels guionistes.

Nosaltres treballem confinats, normalment, i hi ha gent que ha aprofitat per escriure i desenvolupar projectes. Però això és una trampa. Treballar confinat no és el mateix que treballar a casa. Si tens dues o tres criatures, no pots treballar amb tranquil·litat a casa. És el meu cas i el de molts companys. Tenim els mateixos problemes que han tingut la resta de treballadors per fer teletreball.

Amb aquest tema soc bastant crítica. Sí que és veritat que, en les línies d’ajut a desenvolupament de projectes, cada vegada agafa més protagonisme el guió i s’hi destinen més diners. La nostra queixa a l’ICEC com a col·lectiu és que no hi hagi ajudes directes a la creació i l’escriptura que no passin per les productores, que siguin directament per als guionistes. Portem anys negociant amb l’ICEC i amb l’ICAA per aconseguir una línia d’ajudes en aquest sentit, però els productors estan en contra de renunciar a una part del pastís. Aquest any s’ha perdut una oportunitat per fer-ho perquè les produccions estan en molts casos aturades. Pensem que són bàsiques per ajudar a la creació. Havien existit temps enrere i les intentem recuperar des de fa anys, però no hi ha manera, sempre hi ha excuses.

Sí, però no ens enganyem, aquests pressupostos ja estaven aprovats abans de la crisi del coronavirus. Hi ha més diners i cada una de les línies rep més diners, però no són per pal·liar els efectes de la crisi, ja estava pressupostat.

És més difícil documentar-te i reunir-te. La feina de guionista no es fa en solitari, sovint, sobretot en televisió, es fa en equip. A banda que el problema real és que moltes productores han paralitzat encàrrecs. A principis d’abril vam fer una enquesta, tant al GAC com a la resta d’associacions del FAGA [federació estatal], i més del 80% dels guionistes professionals s’han vist afectats per la crisi: ERTO, acomiadaments, projectes que han quedat enlaire... Com si fos ahir, de TV3, està aturada des del març. I com que molts som treballadors discontinus, no ens podem acollir a moltes de les ajudes de l’Estat.

No, la veritat és que no es nota. Els rodatges trigaran a arrencar, amb moltes mesures de seguretat, i normalment es roden coses que ja estaven escrites. Les plataformes inverteixen en projectes, però ja ho feien abans. El problema són les televisions generalistes. TV3 ha perdut un munt de diners de la publicitat i hi ha programes que perillen per a la tardor, com Polònia i Com si fos ahir.

La immensa majoria. Normalment són els guionistes els que tenen idees de projectes i els productors te les compren. Si es concreta és perquè hi ha una feina prèvia del guionista. Als últims Gaudí, totes les pel·lícules premiades eren iniciativa de guionistes i/o directors, abans que hi entrés una productora.