Unes fotografies que van fer uns senderistes en ruta per Susqueda el 24 d’agost del 2017, la parella que va sentir trets, resulten clau per a la investigació de l’assassinat de Marc Hernández i Paula Mas. Unes perquè, a ulls dels Mossos, exculpen Bartomeu Soler, l’home que vivia en una barraca a la falda del pantà i que va ser trobat mort en estranyes circumstàncies el 10 de desembre del 2019. L’altra, perquè, a ulls dels investigadors, inculpa, Jordi Magentí, el pescador sospitós del doble crim, que va passar 303 dies a la presó fins que l’Audiència el va alliberar per manca d’indicis sòlids. Però aquestes fotos són una tria del joc de fotografies que els senderistes, l’Emili i la Pilar, van fer durant l’excursió i que van entregar als Mossos. Ara, quan falten dos mesos perquè es compleixin tres anys del doble crim, la defensa de Magentí ha demanat al jutjat que s’incorporin a la causa totes les fotografies fetes pels senderistes. Salellas no es refia de la selecció de fotos que s’han incorporat i vol comprovar si en la resta de fotografies hi ha imatges que puguin aportar dades rellevants en un cas que esdevé un puzle amb peces que encara no encaixen. Els senderistes també duien incorporat un sistema GPS que ha permès concretar des de quines coordenades es feien les fotografies i l’hora exacta. Gràcies a això, calculant el temps que va passar entre dues fotografies concretes que van fer quan eren al camí de Sant Martí, la investigació ha fixat que van sentir els trets entre les 11.20 i les 11.26 h, hora que s’ha establert com la dels assassinats. Però les dues fotos fetes abans i després dels trets no són al sumari, com moltes altres. Des de diferents punts del camí on els senderistes van sentir els trets es té una bona panoràmica de la riera de Rupit i de la Rierica (escenari on, segons la investigació, Marc i Paula van anar en caiac i van ser abatuts a trets) i els excursionistes van explicar que havien anat fent fotos enfocant la zona de l’aigua durant el recorregut.

La primera foto dels senderistes de l’àlbum del sumari la van fer a les 9.55 h des de la banda de l’embarcador i, ampliant-la, s’hi veu un puntet arran d’aigua per sota de la Sotja del Llop que s’identifica com Soler pescant. A la següent foto, feta a les 10.06 h des de la zona del mirador, un cop ampliada, s’agafa el que sembla la mateixa figura minúscula que s’ha mogut cap a la seva dreta, que també es considera que és Soler. Les dues fotos donen coartada a Bartomeu Soler, que va dir que, aquell dia, era a prop de la paret de la presa i que havia trucat a la Seguretat Social, trucades que també es van comprovar.

Curiosament, Soler, en una conversa mantinguda amb aquesta periodista el 12 de febrer del 2019, va explicar que li havien ensenyat les fotos fetes des de l’altre costat i que havia quedat parat que es veiessin tan bé. Va dir que no sabia si les havien fetes els senderistes o qui, però que s’hi reconeixia perfectament i, fins i tot, la gorra que duia, que en aquells moments, segons va dir, encara conservava. Quines fotos van ensenyar a Bartomeu Soler? A les incloses al sumari, com ara la que reproduïm, costa de distingir fins i tot que sigui una persona el que es veu.

L’altra foto del senderistes entrada en el sumari és la que van fer a les 10.39 h a la zona de la pedrera enfocant la riera de Rupit, la zona de la Rierica, el Llomar... Arran de pista els Mossos han marcat un cercle damunt una taca blanca que, un cop ampliada, s’ha considerat que és el sostre del Land Rover Defender de Magentí, aparcat on ell va admetre que solia deixar-lo quan anava a pescar. La imatge no és gens nítida, però afegida a la declaració d’Olivier Bodhengein, l’amo del Llomar, que va assegurar que havia vist un Land Rover arran de pista, serveix a la investigació per situar Magentí a l’escena el dia dels fets, tot i que Bodhengein no estava segur de quin dia va veure el Land Rover.

Quan falten dos mesos perquè es compleixin tres anys del doble crim, la defensa de Magentí no ha mogut fitxa només per demanar totes les fotos dels senderistes, ha presentat un reguitzell de peticions al jutjat que pretenen apressar perquè s’incorporin els resultats d’informes policials de diligències que es van demanar fa mesos, alguns fins i tot dos anys. La defensa creu que es produeixen dilacions indegudes no aportant, per exemple, les dades de totes les persones que, segons les antenes de telefonia, eren a la zona, la identificació del grup de joves que estaven de gresca a la paret de la presa la matinada del 24 d’agost, els moviments en els comptes bancaris de les víctimes, els resultats de l’informe que es va demanar a Google EUA sobre el recorregut dels telèfons de les víctimes i les investigacions que es van fer amb les dues empremtes amb valor identificatiu que es van trobar a l’Opel Zafira després de treure’l del fons del pantà. Empremtes que la defensa demanava que es comparessin amb les de tots els habitants del pantà.

A part de l’aportació de totes les fotos, proposa altres diligències noves. Com ara la declaració com a testimoni del fill d’un dels habitants del campament del mas Llomar, que en les declaracions consta que tenia 17 anys en la data dels fets però que, actualment, ja és major d’edat. Aquest noi es menciona en les declaracions de la gent del Llomar, que expliquen que era allà i que, l’endemà dels fets, se’n va anar a Barcelona amb el seu pare, Laurent Henckel, la companya del pare, Giwon Han Gong, i els tres fills menors de la dona. És Han Gong qui explica que van marxar tots sis amb el Renault 4 de Henckel fins a Anglès i, allà, Henckel i el seu fill van agafar un altre cotxe. En cap de les declaracions consta que el noi tornés al Llomar amb la resta de la gent, que van tornar de Barcelona el diumenge 27 al vespre, quan Henckel va trucar als Bombers per dir que ells havien sentit trets el dijous. No es parla més del noi, que podria ser un testimoni tan vàlid com la resta de gent que era al campament.