La comissió d’Acció Exterior del Parlament va aprovar ahir una proposta de resolució conjunta de JxCat i ERC, amb els vots també de la CUP, els comuns i el PSC, que insta el govern a demanar a l’executiu espanyol que sol·liciti al Consell de la Unió Europea el reconeixement de l’oficialitat del català a les institucions comunitàries “i la consegüent incorporació” al seu règim lingüístic. Els socialistes, això sí, es van abstenir en l’altre punt aprovat, que insta a demanar que “arran d’una pròxima conferència intergovernamental de revisió dels tractats constitutius de la UE” se’n modifiqui l’article 55.1 per incorporar el català a la relació de llengües en què està redactat. “Intentar obrir el text és poc realista i fins i tot contraproduent, ja que hi podria haver el vet d’altres països que estan molt enrere en qüestions de reconeixement lingüístic intern”, justificava el diputat del PSC Ferran Pedret, que va recordar que el desembre del 2004 el ministre d’Exteriors Miguel Ángel Moratinos ja va presentar un memoràndum per a l’oficialitat del català, l’euskara i el gallec, que, després d’haver-hi d’insistir anys més tard, va acabar en una votació al Parlament Europeu, presidit per Josep Borrell, on no va prosperar la petició. Els grups impulsors, en canvi, van recordar ahir que “no hi ha cap impediment en cap tractat ni en cap llei”, segons Josep Costa (JxCat) perquè el català sigui oficial, i que és potestat de l’Estat demanar-ho. “És una qüestió que fa molts anys que podria estar resolta, però l’Estat ha bloquejat fins a 16 vegades la petició”, recalcava. Per això creu que amb el govern de PSOE i Podemos s’obre una “oportunitat d’or” per tornar-ho a reclamar, aspecte que va destacar també la CUP. “Algunes llengües som oficials de segona”, resumia el republicà Ferran Civit. Cs i el PP, en canvi, ho van rebutjar en recordar que un acord del 2005 ja permet dirigir-se i rebre respostes en català d’ens europeus, i acusaven el govern d’“hipòcrita” per instaurar el monolingüisme en l’administració catalana.

La comissió també va tombar, amb els vots sobiranistes, dues mocions de Cs. Una pretenia reprovar i posar fi als viatges del president Torra perquè busquen “la promoció del missatge separatista”, un punt que fins i tot va criticar el PSC en al·legar la seva llibertat d’expressió. L’altra moció volia que es fes pública l’agenda de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de l’expresident Puigdemont, i que comparegués al Parlament cada any, tot i que és un càrrec eventual i no en té l’obligació. Els independentistes van lamentar la “persecució de les idees” contínua de Cs i el PP, als quals en realitat “molesta” que s’expliqui a fora el que passa al país.

Els vots de JxCat, ERC i la CUP vam tombar altres peticions de Cs de sessió informativa amb el conseller Bernat Soler sobre les delegacions a l’exterior, però sí que se’n va aprovar la compareixença –que ell ja havia demanat– per la investigació dels casos d’assetjament de l’excap de gabinet que van dur a la dimissió del seu antecessor, Alfred Bosch.