La prioritat del semestre de presidència alemanya de la UE és fer que Europa “torni a ser forta” i que la recuperació econòmica “arribi a tots els europeus”, en paraules de la cancellera Angela Merkel. Aconseguir-ho no depèn de la voluntat o fortalesa d’un país –ni que sigui Alemanya, el més gran, econòmicament potent i amb més població del bloc–, sinó del conjunt dels 27, va recordar la cancellera, des del Parlament Federal (Bundestag). Cal trobar la via del consens per tirar endavant un pla de reconstrucció que topa amb posicions “encara molt allunyades”. “Són temps molt difícils”, “marcats per la pandèmia”, i ningú no pot fer-se la il·lusió que els seus efectes desapareixeran en sis mesos, va dir. Però si no es trenca el bloqueig dels qui s’oposen al pla proposat per la Comissió Europea (CE) no s’aconseguirà que “el mercat interior continuï funcionant”, va afegir la cancellera.

A Merkel li correspon assumir el lideratge europeu en un moment traumàtic per a la UE. No només per la pandèmia, sinó també perquè ha de tancar la negociació post-Brexit amb el Regne Unit. Ahir, 1 de juliol, era el dia d’arrencada del semestre de torn alemany al capdavant de la UE. I Merkel el va encetar amb una intervenció d’una hora al Bundestag, en què després de la declaració respecte a la presidència europea va confrontar-se a les preguntes dels diputats.

El torn de preguntes a la cancellera és una rutina mensual. Aquest cop coincidia amb l’inici del semestre europeu, però moltes de les qüestions dels diputats poc tenien a veure amb el pla de reconstrucció dissenyat per la CE –la creació d’un fons de 750.000 euros, dos terços dels quals en ajuts–, el rebuig de quatre països –Àustria, Dinamarca, Finlàndia i Holanda– a la idea dels ajuts a fons perdut o qui en serà el destinatari. La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va aprofitar l’ocasió per retreure a la cancellera que hagués obligat el seu ministre de l’Interior, el bavarès Horst Seehofer, a tirar enrere una demanda contra una columnista esquerrana autora d’una sàtira considerada “injuriosa” contra la policia. “Crec que estem d’acord a defensar la llibertat de premsa, oi?’, va respondre Merkel, sense confirmar ni desmentir si havia forçat el canvi de paper del ministre.

Hi va haver qüestions sobre la repressió a Hong Kong, la situació a Síria i el rescat d’immigrants a la Mediterrània. “Hem de fer més per evitar que posin en perill les seves vides”, va dir. També sobre els brots de coronavirus apareguts als escorxadors alemanys –més de 1.500 casos–, fruit de les condicions precàries en què hi treballa i viu la mà d’obra subcontractada de Romania o Bulgària.

En els propers sis mesos, a Merkel li correspon exercir de “cancellera europea”, segons titulava el diari Süddeutsche Zeitung, però també respondre d’allò que no funciona bé a Alemanya, per molt que el país hagi estat menys castigat que altres socis de la UE pel coronavirus.