Pequín imposa la via repressiva
L’entrada en vigor de la llei de seguretat de Hong Kong dona via lliure a la policia per perseguir els dissidents
Més de 300 detinguts en les manifestacions, durament reprimides per agents locals
Més de tres-cents detinguts, llançament de pilotes de goma i gasos lacrimògens, camions amb canons d’aigua i abusos a periodistes acreditats va ser el balanç de la policia xinesa en el primer dia d’entrada en vigor de la llei de seguretat, que dona barra lliure als cossos policials per perseguir tot tipus de dissidents, especialment independentistes i prodemòcrates. Malgrat això, centenars de ciutadans de Hong Kong van prendre ahir els carrers de la ciutat desafiant aquesta llei imposada per Pequín i en la qual fins i tot diversos periodistes acreditats van denunciar atacs indiscriminats de la policia.
La primera detenció amb la nova llei en vigor va ser la d’un home que portava una bandera amb el lema “Independència de Hong Kong”. Segons va informar la policia de Hong Kong en el seu compte oficial de Twitter, l’arrest va tenir lloc a la cèntrica zona de Causeway Bay: “Un home va ser detingut quan sostenia una bandera independentista de Hong Kong, un fet que infringeix la llei de seguretat nacional. És la primera detenció duta a terme des que la llei està en vigor “, va indicar la policia. Les forces de l’ordre van arrestar més tard una dona perquè sostenia un cartell que mostrava la bandera britànica i que també demanava la independència de Hong Kong, abans que es procedís a fer més detencions.
Tot i la nova llei i les mesures coercitives, els manifestants es van reunir per centenars i van aconseguir marxar plegats una estona malgrat les dificultats que van posar els més de 4.000 policies que va desplegar el govern local. La policia va fer esment de la nova llei per primera vegada en un enfrontament amb els protestants: “Estan exhibint banderes o pancartes, es coregen consignes o es comporten amb la intenció de secessionar-se o fer una crida a la subversió, actituds que podrien constituir diversos delictes en virtut de la “llei de seguretat nacional”, va exhibir en un cartell la policia d’aquest territori en un missatge que es mostrava en una pancarta morada. La llei castigarà els delictes de secessió, subversió, terrorisme i connivència amb forces estrangeres amb presó ferma –i fins i tot perpètua– i crearà oficialment les agències de seguretat continentals a Hong Kong per primera vegada, amb poders més enllà de les lleis de la ciutat, incloent-hi la possibilitat d’extradir dissidents a la Xina perquè hi sigui jutjats.
Al matí, la cap de l’executiu de Hong Kong, Carrie Lam, va avalar amb vehemència la nova llei de seguretat imposada per Pequín en el seu discurs amb motiu del 23è aniversari de la devolució de l’excolònia britànica. Lam va assegurar que “aquesta decisió era necessària i oportuna per mantenir l’estabilitat de Hong Kong” després de la cerimònia d’aixecament de les banderes i la interpretació de l’himne nacional de la Xina, envoltada d’alts càrrecs i de representants proxinesos. Malgrat això, Lam no va poder gaudir totalment de l’acte, ja que un grup prodemocràcia va organitzar una marxa de protesta durant la cerimònia de la bandera que precedia el discurs de Lam. Una desena de participants corejaven consignes en què es feien ressò de les demandes dels manifestants exigint una reforma política i una investigació per l’acusació d’abús policial.
Taiwan, destí d’acollida
El govern de Taiwan va inaugurar una oficina per ajudar totes aquelles persones que fugen de la tirania de Hong Kong després que la Xina imposés la llei de seguretat nacional i la llei de l’himne. L’Oficina de Serveis i Intercanvis de Taiwan-Hong Kong va obrir ahir al centre de Taipei amb la presència del ministre encarregat de les relacions amb la Xina, Chen Ming-tong, que va descriure el projecte com “una fita important perquè el govern doni suport encara més a la democràcia i a la llibertat de Hong Kong”. Fonts diplomàtiques de Taipei van afirmar que esperen que només aniran a Taiwan els activistes més implicats, ja que d’altres prefereixen anar a països occidentals com ara el Canadà, la Gran Bretanya i els EUA. En aquest sentit, el primer ministre britànic, Boris Johnson, va oferir als tres milions de ciutadans de Hong Kong poder viure i treballar al Regne Unit en una intervenció a la Cambra dels Comuns.