L’enclaustrament dels espectadors durant mes de tres mesos va obligar les productores de cinema a generalitzar les estrenes a la xarxa, amb la finestra tradicional del llançament, la sala, tancada. Una situació només provisional?

L’estat de les coses imposat per la covid-19 “ha donat seguretat al negoci del vídeo per subscripció, per si algú en tenia dubtes”, com afirma Joan Maria Corbella, professor del departament de comunicació de la UPF. Tanmateix, afegeix: “Això no és bo per a l’economia tradicional del cinema, que necessita ingressos per a cada finestra, sobretot per al cinema de gran pressupost, que necessita les sales per ser rendible.” Certament, un blockbuster de Hollywood de 200 milions d’euros de pressupost, per assolir l’amortització, necessita recuperar 12 euros per espectador, cosa que de cap manera és possible amb l’streaming, d’abonaments de 9 euros que de facto són compartits.

A més, com assenyala Corbella, “la sala, a més de generar caixa de forma immediata, és imprescindible com a eina de màrqueting per crear l’esdeveniment”. Així ho entenen Netflix, que ha adquirit sales d’exhibició per estrenar les seves produccions, i Amazon, que medita adquirir la cadena de sales AMC. “Han entès que una estrena a internet mata l’esdeveniment”, l’expectació que suposa anunciar un rècord d’espectadors, el millor argument perquè la pel·lícula tingui un èxit durador.

Així doncs, la producció no renunciarà a les sales, però “sí que pot voler retallar la cronologia, el lapse de temps d’anar al format DVD, que encara és una font d’ingressos que no es pot negligir, i l’streaming.” Per als propietaris de sales, l’escenari no és el mateix per al gran que per al petit, com explica el professor Corbella: “Les sales d’exhibició petites poden patir si no s’especialitzen amb un catàleg que les distingeixi”, com fa la sala barcelonina Phenomena.

Per a Corbella, caldrà imaginar noves estratègies empresarials per al sector de l’exhibició, com ara la cerca de patrocinadors, que podrien rebre incentius fiscals per promoure que el públic anés a la sala. “Si ets client d’un banc X, pots tenir dret a anar a una sala dels cinemes Y un cop al mes, per exemple.”

L’streaming a tota mena de dispositius i la sala de tota la vida “són ofertes del tot compatibles: del 1960 ençà, la sala ha hagut de compartir el consum audiovisual amb la televisió domèstica, amb el vídeo beta, en els anys vuitanta, més tard, el 2000, amb el DVD, i ara amb el Video on Demand (VOD)”, assenyala Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinemes de Catalunya. Recorda que el productor de cinema, on més rendiment econòmic obté és a la sala “que dona a la pel·lícula el valor afegit per dimensionar-la respecte al públic”.

Els exhibidors confien en la fidelitat del públic en el períopostpandèmia, i així ho testimonien enquestes en què l’espectador afirma que hi tornarà, si bé tot resta condicionat a la velocitat de la recuperació. En aquest sentit, Tarrazón reconeix que un escenari econòmic molt advers “pot provocar el tancament de cinemes, perquè és clar que amb les restriccions d’aforament, que redueixen en un 25% la capacitat productiva, aguantarà qui sigui més intensiu en capital.” Hi ha inflació d’estrenes? “Certament, veus com s’estrenen 1.800 pel·lícules europees a l’any, més producte del que es pot consumir. Les sales només tenen 52 setmanes d’exhibició, i si no es fa una bona taquilla el primer cap de setmana...” Si a l’any a Catalunya s’estrenen unes 500 pel·lícules, com explica Tarrazón, i un 40% de la recaptació recau en vint títols, no és clar que aquest ritme es pugui mantenir.

Per a Elena Neira, professora de ciències de la informació i de la comunicació de la UOC, “és clar que la covid-19 ha evidenciat problemes estructurals en el model de distribució per finestres, amb els cinemes declarats en rebel·lia sobre si es vol alterar el termini de sis mesos, abans que una pel·lícula estigui disponible en lloguer digital”. Amb tot, Neira creu que, si bé el VOD ha anat bé per donar sortida a les produccions, és un fet incontestable que els grans blockbusters no es poden amortitzar en VOD, un canal genuïnament de la llar, on no hi ha entrada unitària.

Neira no descarta una transformació del model VOD, amb noves fórmules en què es cobri més a qui més consumeix o que es cobri per unes quantes estrenes al mes.

La reducció dels aforaments, en la seva perspectiva, pot fer que, per tal d’assegurar la taquilla, “hagin d’apostar per aquest cine familiar amb crispetes que, de ben segur, coparà el mercat d’exhibició els pròxims mesos, perquè el confinament ha fet ajornar moltes estrenes”.