Ni els responsables econòmics saben avaluar correctament tots els riscos ni els mercats es regulen perfectament per si mateixos. Els economistes esperem massa de les dades i fem que els imprevistos esdevinguin realitat més sovint del que voldríem o del que els models teòrics prediuen. La pandèmia és un cigne negre de manual que ha recuperat els estímuls fiscals del calaix dels malendreços i ha despullat a ulls de tothom les bondats i misèries de models productius i estats del benestar propis i estranys.

Predir ara què passarà és conformar-se a anar a roda del que postulen uns informes d’organismes internacionals cada cop més pessimistes o bé arriscar-se a dibuixar un futur incert a partir del que la realitat dia a dia destil·la. Sabem que el segon trimestre de l’any mostrarà unes dades de descens del PIB històriques. Les hores perdudes pel confinament i el descens d’ocupació es reflectiran en una caiguda molt profunda de l’activitat. El tercer trimestre serà millor, però probablement encara mostrarà descensos interanuals perquè els serveis relacionats amb la mobilitat, turisme inclòs, pesen més en el còmput del PIB durant els mesos d’estiu. I ben poca esperança tenim que es mantinguin els ingressos de la temporada passada. Possiblement patirà més l’economia catalana que l’estatal, ja que depèn molt més dels mercats internacionals. Les millors esperances les posem en el darrer trimestre de l’any, rebrots incontrolats a banda, quan les xifres del PIB tal vegada podran tornar a acolorir-se de verd. Si aquest acaba sent el cas, serà per un control efectiu de la crisi sanitària i perquè l’impuls fiscal més generós de les nostres economies veïnes farà la seva feina. I sí, finalment l’estímul fiscal tan reclamat a Alemanya i satèl·lits haurà arribat i serà hora de gaudir-ne, sobretot per part d’una indústria ara molt malferida. La interdependència econòmica també té una cara bona per als que la saben aprofitar. En aquest cas, però, caldrà tenir present que possiblement les dades d’activitat aniran al davant de la recuperació de l’ocupació, perquè la reestructuració estratègica sempre segueix l’ajust productiu. Caldrà una major predicibilitat de l’escenari internacional perquè la inversió empresarial recuperi de l’atur aquells que no estan protegits per un expedient de regulació temporal d’ocupació. I els que encara s’aixopluguin sota el seu paraigua a l’entrada de l’hivern hauran de confiar que el retorn esglaonat a la feina no s’eternitzi. No abandonem tota l’esperança.