Les empreses del sector turístic han patit, pateixen i patiran fruit de l’esclat de la covid-19 i dels seus efectes adversos sobre l’economia. A principis del mes de juny i segons dades recollides per Pimec, observàvem que un 70,3% de les empreses relacionades amb el turisme no tenia activitat i un 19,9% la tenia a menys del 50% de la seva capacitat. A més, el 83,3% d’aquestes companyies registraven tensions de tresoreria i un 54,4% han presentat ERTO per força major i un 79,4% tenen previst presentar-lo per causa objectiva. Les xifres són alarmants i més encara si tenim en consideració que el turisme contribueix en un 12,3% al PIB català i suposa un 14% del total de l’ocupació de Catalunya, que es distribueix principalment entre l’hostaleria, els serveis de menjars i begudes, els allotjaments i les agències de viatges i operadors turístics.

Dit tot això, el govern espanyol ha anunciat el pla d’impuls del sector turístic amb una injecció de 4.250 milions d’euros, tot considerant que la seguretat sanitària és molt important per evitar contagis i nous brots. Malauradament, el pla sembla respondre més a la improvisació que no pas a una reflexió profunda, segurament com a conseqüència de no haver comptat per elaborar-lo amb el mateix sector afectat, mitjançant les entitats i institucions que el representen. A més, cal tenir en compte que bona part dels recursos que preveu el pla obeeixen als 3.362 milions d’euros que es volen mobilitzar via línies de finançament ICO i, en aquest punt, hem de subratllar que les companyies necessiten liquiditat de forma urgent a través d’ajuts directes i no incrementant els seus endeutaments amb el sistema financer.

Un altre factor que ens fa pensar que requerim un pla integral, més enllà del programa d’impuls mencionat, és la comparació amb altres països de la UE. A tall d’exemple, França rep 89 milions de turistes estrangers i l’Estat espanyol, 83; en contraposició, el veí gal dotarà el seu sector turístic d’un ajut de 18.000 milions d’euros. Fins i tot, Itàlia superarà el suport planificat pel govern de Sánchez, tot aplicant 5.000 milions d’euros.

I, si a tots els elements exposats, hi afegim que Catalunya és una destinació de turistes internacionals a diferència d’Andalusia, que ho és principalment de nacionals, entendrem que la comunitat andalusa sigui un dels líders mundials de reserves, ja que la ciutadania, davant la contingència del coronavirus, sembla que optarà per fer les vacances a llocs d’interior, evitant viatges a l’exterior. Ara s’obre la incertesa del que implicarà per al territori català l’obertura de fronteres amb els països de l’espai de Schengen.

Plantejat tot el “sudoku” que viu el sector turístic, toca abordar les potencials mesures per avançar en positiu i tenir cura del turisme, perquè el 12,3% del PIB és una contribució clau per a una economia. En aquest sentit, des de Pimec plantegem un pla de xoc amb accions reals, que dependrien d’actuar en el curt i el mitjà termini.

Pel que fa al curt termini, dins el període 2020/2021, plantegem ajuts directes en dos àmbits d’actuació: el primer, a favor de les pimes i autònoms per així reactivar el sector amb 2.800 milions d’euros, i, el segon àmbit, en benefici de les persones i famílies per revitalitzar la demanda, per exemple amb bonus. Com a segona acció, caldria dotar d’una línia de finançament ICF/ICO de 2.000 milions d’euros amb un tipus d’interès de l’1,5% i amb operacions a sis anys. Després proposem tot un seguit de mesures com ara la modificació de la llei d’hisendes locals i de la llei d’estabilitat pressupostària per injectar l’estalvi/excedent de les administracions; incorporar una disposició addicional a la Llei 5/2017, de 8 de març, que estableixi l’exempció de l’impost sobre estades en establiments turístics; reduir l’IVA del sector al 4%; desgravacions fiscals per mesures correctores; ampliar l’ERTO fins al desembre del 2020 i legislar de forma clara evitant problemes d’interpretació de les normes per no incórrer en inseguretat jurídica.

Amb referència al mitjà termini, les mesures adients serien modificar el RD sobre el Consorci de Compensació d’Assegurances, tot incorporant-hi epidèmia i pandèmia com a risc cobert; canviar la legislació per facilitar la cobertura asseguradora de les epidèmies; poder sobrepassar la regla d’estabilitat pressupostària en sectors que superin el 10% del PIB, i assegurar que els fons europeus addicionals per a la recuperació econòmica s’adrecin sobretot a regions turístiques i en forma d’ajuts directes.