La dama de ferro d’Europa vol deixar els deures fets abans de marxar de vacances. Farta de les discussions entre els governs europeus sobre com afrontar la crisi de la Covid-19 mentre l’economia de l’euro s’enfonsa vertiginosament, la cancellera alemanya Angela Merkel els va demanar ahir que s’espavilin i resolguin d’una vegada les seves diferències per reflotar el club europeu.

En una intervenció a l’Eurocambra per l’inici de la seva presidència rotatòria de la UE, Merkel va apressar els socis de “tots els bàndols” a fer concessions per arribar a un acord polític aquest juliol sobre el gran fons europeu de recuperació. Un avís tant per al reticent bloc dels frugals (Països Baixos, Suècia, Àustria i Dinamarca) com per als més necessitats d’ajuda, l’Estat espanyol i l’italià. Ara bé, conscient que qui més està bloquejant aquest paquet econòmic és el primer ministre holandès, Marke Rutte, la líder alemanya l’hi va intentar vendre en termes més atractius per a la seva lògica economicista. “La solidaritat europea no és només un gest humanitari, també és una inversió”, va assegurar, i va prometre que les transferències al sud revertiran positivament al nord produint “beneficis” per a tothom.

També va recordar que es tracta d’una crisi sense precedents que no té res a veure amb les anteriors i que a Berlín ja han fet el canvi de xip. “En moments extraordinaris Alemanya està disposada a donar suport a un paquet extraordinari”, va insistir.

Per acabar-ho de rematar, Merkel va embolcallar el pla de recuperació en un nou impuls a l’europeisme. “Europa és capaç si ens mantenim units”, va dir per concloure un discurs aplaudit per gran part dels eurodiputats.

Amb aquesta intervenció i una reunió en petit comitè ahir amb la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel, Alemanya està preparant el terreny per a la represa de les negociacions sobre el pla de recuperació la setmana que ve.

Abans de la primera cita presencial dels líders el 17 i 18 de juliol, s’espera que Michel presenti, a finals d’aquesta setmana, una versió rebaixada de la proposta que hi havia fins ara sobre la taula, que de moment no està generant consens. Amb el fons de recuperació dissenyat per l’executiu europeu, en línia amb les idees de l’eix francoalemany, es preveu 500.000 milions en transferències i 250.000 milions en préstecs dins d’un macropressupost d’1,1 bilions per als pròxims set anys.

Els frugals pressionen perquè es reequilibrin subvencions i crèdits, mentre que espanyols, italians i portuguesos es resisteixen a la reducció del volum d’ajudes. Alhora, hi ha una batalla oberta pel repartiment intern dels diners, amb Polònia en el punt de mira, pel fet d’emportar-se una part important del pastís malgrat la suau recessió que tindrà. A més, el vincle entre el fons i les reformes també allunyen les capitals d’un acord.