Avui fa mil dies de l’empresonament dels Jordis, des que el 16 d’octubre del 2017 l’Audiencia Nacional els va enviar a presó incondicional sota l’acusació de sedició per haver cridat a la protesta del 20 de setembre anterior davant de la seu del Departament d’Economia de la Generalitat contra l’escorcoll de la Guàrdia Civil, que havia detingut diversos alts càrrecs del govern català a qui relacionava amb l’organització del referèndum previst per a aquell imminent 1 d’octubre. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’aleshores president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i avui líder polític de JxCat i la Crida, Jordi Sànchez, es van passar dos anys a la presó sense haver estat condemnats i van camí del tercer un cop sentenciats pel Tribunal Suprem. El seu cas ha estat censurat per organitzacions internacionals de drets humans pel fet de ser privats de llibertat i condemnats com a simples activistes, sense cap responsabilitat política executiva, i per una protesta multitudinària pacífica que no va impedir l’operació de la Guàrdia Civil del 20 de setembre.

Amnistia Internacional (AI) va demanar la llibertat dels Jordis encara en presó preventiva perquè se’ls havia vulnerat la llibertat d’expressió i reunió, drets que l’organització sosté que són els que van exercir aquell 20-S. A més, un cop sentenciats, AI presentava a la tardor un informe on conclou que la condemna de nou a tretze anys de presó contravé el dret internacional.

L’organització no posa en dubte la legalitat del judici però sí la dura condemna en considerar que vulnera el principi de legalitat. Aquest principi estableix que una persona té dret a saber per quins actes se’l pot condemnar penalment i durant quant temps. El text “molt general” i “vague” del delicte de sedició del Codi Penal permet fer interpretacions “desproporcionades”, com AI considera que va fer el tribunal, interpretacions que no tenien per què preveure els Jordis en cridar a una protesta pacífica –de fet, a diferència de la resta de presos, l’organització considera el dels Jordis un cas indubtable de vulneració dels drets a la llibertats d’expressió, reunió i desobediència civil–. En paraules de l’assessor legal i de polítiques d’AI, Daniel Joloy, “les autoritats no han d’imposar càrrecs severs no proporcionals a les accions quan no van ser fetes amb violència”.

Per la seva banda, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU demanava l’alliberament immediat de Cuixart, Sànchez i el vicepresident Junqueras el maig de l’any passat també mentre estaven en presó preventiva. El grup considerava que se’ls va vulnerar la presumpció d’innocència quan la vicepresidenta o el ministre de l’Interior espanyols els van titllar sense judici de “perillosos i rebels”. Veia “arbitrària” la seva detenció arran d’una actuació emparada per la llibertat d’expressió i reunió i també concloïa que els presumptes delictes s’havien comès a Catalunya i per “funcionaris i parlamentaris catalans” de manera que haurien d’haver estat jutjats al TSJC. En un nou informe al juliol, el mateix grup d’experts en drets humans determinava el mateix per als casos de Forn, Rull, Bassa i Romeva.

També el Consell d’Europa (COE) ha de fer un informe sobre els presos a Espanya i Turquia a petició d’una vintena de diputats i el títol del qual –“Els polítics haurien de ser processats per declaracions fetes durant l’exercici del seu mandat?” – evidencia que s’analitza el cas català sota l’òptica de la llibertat política. L’informe, que s’ha de portar enguany a debat al ple de l’Assemblea de Parlamentaris, hauria d’incloure una recomanació o una resolució que el comitè de Drets Humans podrà esmenar abans que sigui votada.

Al 2 d’abril, en ple confinament per la Covid-19, el relator encarregat d’elaborar-lo, el diputat socialista letó Boriss Cilevics, feia un primer gest i demanava la llibertat dels presos. Cilevics recordava que els havia conegut personalment a la presó de Lledoners i que no hi havia cap raó per no permetre’ls passar la pandèmia al seu domicili particular. La crisi de la Covid-19 hauria de ser motiu definitiu per alliberar-los, però, a més, afegia: “El fet mateix de la seva detenció causa preocupació.”